Resultats de la cerca

Fou fundat el 1978 com a Club Futbol Sala La Unión i el 1995 prengué el nom actual en fusionar-se amb el club Atlético Las Palmas El primer equip aconseguí l’ascens a la tercera categoria estatal la temporada 1990-91 La temporada 1996-97 pujà a la divisió de plata, on jugà dues temporades Disposa de nombrosos equips en categories inferiors i utilitza les installacions del pavelló poliesportiu municipal Jacint Verdaguer

Fundat l’octubre del 1992, originalment prengué el nom de Club Esportiu Superació Té com a finalitat la integració social, a través de l’esport, de persones amb alguna discapacitat física Té seccions d’esquí, tennis i activitats de lleure i natura Ha organitzat el Campionat de Catalunya de diferents especialitats esportives Collabora amb el programa de rehabilitació física juntament amb Hospi-Sport Alguns dels seus membres competeixen en l’àmbit estatal i internacional

Fou conegut amb el nom de Tero Especialitzat en 110 m tanques, fou membre del club gironí GEiEG El 1930 establí el rècord estatal de 110 m tanques 17,2 s i diverses vegades el de Catalunya 17,0 s Fou president del GEiEG 1927-29 i posteriorment integrant del Collegi de Jutges d’Atletisme de la federació de Girona Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Es formà al Barcelona Universitari Club BUC, on desenvolupà tota la seva carrera esportiva i del qual arribà a ser capità durant tres temporades Fou convocat per la selecció catalana just abans de la seva mort prematura durant un partit El seu club li dedicà un torneig, que duu el seu nom, i el 2003 es creà la Fundació Albert Pascual per a la promoció de l’esport, i en especial del rugbi a Catalunya

Fill de Josep Gaspar d’Olivar i Saura Fou el primer alcalde de Maó i president de la junta de sanitat El 1844 li fou concedida la baronia de les Arenes sobre la seva possessió al lloc del mateix nom El seu fill Josep Maria d’Olivar i Vidal mort a Ciutadella el 1889, segon baró de les Arenes, escriví en català un Llibre de notes que va del 1838 al 1854

Participà en el cop d’estat que instaurà Caterina II 1762 i en fou recompensat amb el títol comtal Ofegà l’aixecament dels cosacs i participà en la guerra russoturca És conegut per la remunta de cavalls de la raça que porta el seu nom El seu germà Grigorij Grigorjevič Orlov 1734-83, que també participà en el cop d’estat, fou favorit de la tsarina i esdevingué un dels terratinents més grans de Rússia

Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval

A partir de 1976 el seu grup català prengué el nom d’Oposició d’Esquerres al Partit Socialista Unificat de Catalunya Com a alternativa al franquisme preconitzà un sistema democràtic basat en una aliança antioligàrquica i antimonopolista Reconegué el dret d’autodeterminació i defensà una estructura federal de l’Estat El 1977 esdevingué Partido Comunista de los Trabajadores Edità La Voz Comunista 1973-1977 i l’OPE al PSUC publicà Lluita Comunista

El 1971 adoptà el nom d’Organización Comunista Octubre OCO i el seu front obrer fou els Comités Obreros Com a OCO edità Manifiesto i En Lucha El 1976 esdevingué Unión de Marxistas-Leninistas, desapareguda el 1984, i el seu front obrer fou la Plataforma de Lucha Obrera 1979-1984, que edità Nuestra Clase El 1980 donà lloc a la Unión Comunista de Comités Obreros UCCO, que publicà Cuadernos de Línea Política

Aparegué el 1895 per transformació de la segona Gazzetta Piemontese , fundada el 1867 De tendència liberal, fou contrari 1915 a la intervenció d’Itàlia en la Primera Guerra Mundial El 1926 passà a mans feixistes Suspès després de l’alliberació 1945, reaparegué amb el nom de Nuova Stampa El 1986 tingué un tiratge de 522 000 exemplars Actualment publica també una edició de la tarda, Stampa-Sera 126 084 exemplars el 1986