Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Manuel Ramírez Moreno
Ball esportiu
Ballarí esportiu.
Fou campió de Catalunya en modalitat llatins 2005, 2007 i del món 2008, 2010, fent parella amb Julia López Moreno
Francisco Martínez Valenzuela
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club de Boxa Barcelona Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca 1967
Albert Martínez Flores
Natació
Nedador.
Especialitzat en esquena i membre del Club Natació Montjuïc, el 1999 es proclamà campió de Catalunya dels 200 m esquena
Kevin Roegelee
Hípica
Genet.
Amb el Club Hípica Collserola es proclamà campió de Catalunya i de la Lliga Catalana interclubs de doma clàssica 2009
Nicolás García Garrido
Ball esportiu
Ballarí.
Els anys 2008 i 2009 es proclamà campió de Catalunya en la modalitat llatins amb la seva parella Masha Turlupova
Gómez
Boxa
Boxejador.
Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria del pes ploma en vèncer el púgil Margalef 1962
cala Figuera
Cala
Cala de la costa septentrional de la península de Formentor, al fons d’una gran badia, oberta entre el cap de Catalunya i la punta d’en Tomàs.
prefectura de Barcelona
Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I el 17 d’abril de 1810, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.
Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles
padró de mas
Història del dret català
A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.
No tenien dret de llegítima sobre els béns immobles entre aquests, el mas, per raó d’herència Però si hi havia heretament, donació per raó de noces, o una altra transmissió semblant atorgada pel pare a favor d’un altre fill, aleshores tenien llegítima sobre l’immoble, encara que no podien exigir que per a fer-la efectiva fos venut el domini útil
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…