Resultats de la cerca

Senyor de Ponts i d’Agramunt, serví Joan II de Catalunya-Aragó durant la revolta catalana Proposat com a governador de Catalunya al desembre del 1461, fou rebutjat per la ciutat de Barcelona En esclatar la revolta era capità del castell de la Força-ral , i contribuí a sotmetre Perpinyà a Joan II El rei el nomenà el 1459 ambaixador davant el sobirà francès Carles VII i l’envià el 1463 a Felip el Bo Anys després fou empresonat a França

Comptant amb un ajut de la Sociedad Geográfica de Madrid, el 1881 sortí de Suez Egipte cap al port de Mitsiwa, a la Mar Roja s’endinsà a Etiòpia, on fou rebut pel Negus, i explorà la conca del riu Abbai i, alhora, trobà la tomba de Cristòbal de Gama, fill de Vasco de Gama, assassinat prop de la ciutat de Gonder el 1452 Fou un dels primers viatgers europeus que visità amb ànim científic la conca del Nil Blau

Llicenciat a Barcelona 1911 i professor a la Universitat de la mateixa ciutat 1911-16, amplià estudis a París 1917 Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la Universitat de Salamanca 1918 i Sevilla 1919 Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa

S'inicià en la pintura amb Modest Urgell Residí a l’Argentina fins el 1915 És autor de llibres com, en castellà, El arte y el vivir de Fortuny 1921 i Pintores de España 1925, i, en català, Del natural i del meu humor sd i Fortuny, assaig crític-biogràfic 1935 Fou crític d’art de “La Esfera”, collaborà a “La Vanguardia” i fou cronista de la ciutat de Barcelona Fundà, amb Santiago Rusiñol, l’agrupació L’Arca de Noè

El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona

Format a l’acadèmia de Copenhaguen, cap al 1900 començà el seu taller Basant-se en antigues tradicions menestrals daneses, imposà un estil que transcendí arreu a través de les nombroses sucursals de la seva casa, que anà obrint a diversos països Guanyà molts premis internacionals, entre els quals un gran premi a la Fira del Moble i la Decoració 1923 de Barcelona, ciutat on treballà un quant temps i obrí taller i botiga Té obra a museus d’Europa i Amèrica

Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles

Fill de Gualter I d’Atenes Expulsat del ducat pels almogàvers, s’installà a Nàpols amb els Anjou Els seus intents de recuperar el ducat 1330, 1335, amb l’ajut del papat, fracassaren El 1341 els florentins, en guerra amb Lucca, li oferiren la senyoria de la ciutat, però el partit popular acabà foragitant-lo 1343 Participà en la primera part de la guerra dels Cent Anys, al costat de França, on fou nomenat conestable 1356, i morí a la batalla de Poitiers

Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri 1365 Bisbe de Barcelona 1369-71, s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat Traslladat a la seu d’Urgell 1371, féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol

Diplomat en magisteri, s’ha dedicat al periodisme Com a escriptor, ha publicat la major part de la seva obra en castellà, amb llibres de poesia com Canción para Chose 1985 i Los cuerpos del delito obra completa 2002, i obres en prosa com El domador de leones 1989 i La risa del idiota 2000, entre d’altres En català ha publicat el poemari Sessió contínua 1987, i les novelles Els paradisos artificials 1995 i L’home mort 2001, premi Ciutat d’Elx