Resultats de la cerca
Es mostren 330792 resultats
velocitat de sedimentació
Medicina
Velocitat de caiguda dels eritròcits d’una columna de sang citratada, dins un tub capil·lar.
Les xifres normals de velocitat de sedimentació globular representada abreujadament per VSG són fins a 10 mm de columna a la primera hora i fins a 24 mm a la segona hora L’augment d’aquesta xifra, llevat de determinades situacions fisiològiques, com l’embaràs, etc, és sempre patològic
comanda de Barberà
Història
Comanda dels templers, una de les més antigues i més importants de l’orde a Catalunya.
El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143 Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat 1240 s’independitzà de Barberà Extingits els templers la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde, la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat…
banys de Ribes
Balneari
Balneari del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) situat a 810 m alt., a la dreta del Freser, a la sortida de l’estret de les Coves.
Utilitzat des de temps molt antic, l’actual establiment, que duu el nom d’Hotel Montagut, és del 1869 Les aigües són bicarbonatades mixtes sulfatades porten en solució els bicarbonats sòdic, càlcic i magnèsic, i són emprades en les dispèpsies
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
serra de Martés
Serra
Alineació muntanyosa, cretàcia (1 086 m), una de les darreres del Sistema Ibèric, a cavall de la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol.
De direcció W-E, presideix la ribera septentrional del Xúquer, i fa de divisòria entre la Foia de Bunyol i la Vall de Cofrents, tot separant les valls del Magre i del Xúquer Continua vers l’E per la serra de Dosaigües, fins a la Ribera Alta
candeler de seu
Història
Menestral que fabricava candeles de seu.
Les primeres ordinacions conegudes són les del 1372 Els candelers de seu adquirien la primera matèria en els escorxadors municipals, on gaudien de prioritat de compra i d’un sistema de repartiment entre els mestres que esdevingué inútil quan el producte passà a les mans de companyies arrendatàries A la majoria de les ciutats hi havia un sol gremi de candelers, el qual decaigué notablement al segle XVIII a causa de l’activa competència no corporativa
llibre de Josuè
Llibre de l’Antic Testament que obre la historiografia deuteronomista i que s’estén des de l’ocupació de Palestina a la deportació a Babilònia.
Partint de diverses narracions antigues, presenta un quadre ideal del pas del Jordà, de la conquesta del país, de la seva repartició entre les dotze tribus i de la renovació de l’aliança, confirmant així la doctrina deuteronomista que Déu compleix les promeses si el poble li és fidel
llenguatge de màquina
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació que depèn totalment de la màquina on s’utilitza.
És un llenguatge en el qual les instruccions anomenades instruccions de màquina especifiquen només les operacions elementals que pot executar directament l’ordinador
triclorur de bor
Química
Líquid incolor, fumant, obtingut per reacció de l’òxid bòric amb pentaclorur de fòsfor.
És emprat com a catalitzador en síntesi orgànica i com a primera matèria per a l’obtenció de molts composts de bor
Pere de Queralt
Història
Templer, dit també Pere de Timor.
Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes…