Resultats de la cerca

El seu pare el féu senyor de Sogorb Vers el 1278 hom el troba intervenint en el comerç amb Tremissèn Participà en el setge de Balaguer 1280 i fou nomenat almirall el mateix any Actuà en l’expedició a Sicília i sembla haver manat l’estol català en la victòria naval de Nicòtera 1282 Fou destituït pel seu pare pel fet de no haver seguit puntualment les seves instruccions en una incursió a Calàbria 1283 Després actuà en la campanya duta a terme en aquesta regió a partir del 1286 i sembla haver estat alcaid de cristians a Tremissèn En temps de Jaume II participà en la campanya de Múrcia 1296 i hi…

Aquest esquema genealògic, amb les narracions que el vesteixen, reflecteix vagament les relacions històriques entre els diversos grups que finalment formaren els pobles arameu, edomita i israelita Les tradicions bíbliques sobre Jacob-Israel conserven probablement algun record del grup de Jacob, localitzat al nord del Jaboc Transjordània o als voltants de Siquem, on degué conviure amb el grup d’Israel, originàriament distint

Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries

En canvi del reconeixement d’aquest darrer com a hereu de Castella, Pere obtingué diverses viles de frontera, entre d’altres, Albarrasí també fou acordada la conquesta i el repartiment de Navarra entre els reis català i castellà

L’acord, pel qual Ferran era reconegut rei de Castella, posava fi a una guerra entre castellans i lleonesos per la successió d’Enric III, monarca castellà que havia mort prematurament el 1217, deixant la corona a la seva germana Berenguera I de Castella , la qual, en contra de la voluntat del seu marit, havia abdicat en Ferran

Nomenà Venizelos primer ministre i aprovà l’entrada de Grècia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats Pels tractats de Neuilly 1919 amb Bulgària i de Sèvres 1920 amb Turquia, Grècia veié considerablement augmentat el seu territori Mustafa Kemal, però, refusà d’acceptar aquest darrer tractat, i el 1920 esclatà la guerra contra Turquia encoratjada per la Gran Bretanya, i el govern es feu impopular Alexandre morí el mateix any, a conseqüència d’una mossegada d’un mico

Ajudat per la seva mare, continuà els plets colombins i arribà a un acord amb la corona 1536 en renunciar els drets que tenia segons les capitulacions de Santa Fe en canvi de l’almirallat perpetu, una renda de 10000 ducats i el ducat de Veragua Fou capità general de Santo Domingo del 1540 al 1551 Fracassà en l’intent de colonització de Veragua i, el 1556, renuncià els títols en canvi d’una renda i diversos permisos d’importació només li’n restà la senyoria i marquesat de Jamaica

Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença…

Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…

Fill segon de Pere el Cerimoniós  i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…