Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Aurèlia Muñoz i Ventura
Arts decoratives
Tapissera.
Es formà a les escoles d’Arts Aplicades i Massana de Barcelona El 1970 emprengué una tasca de renovació i de recerca dins el gènere del tapís, basada en la investigació dels nusos i les robes antics, així com en les possibilitats de l’obra tridimensional El macramé és la base de les seves tapisseries de gran i de petit format La seva obra comprèn estendards, indumentàries, grans cilindres i peces transformables, amb cordes de sisal com a suport Fou una de les tapisseres catalanes amb més projecció internacional, ja que exposà arreu d’Europa i als EUA Obtingué nombrosos guardons…
Ot de Montcada i de Montcada
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Ot II de Montcada), Mequinensa i Seròs.
Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es distingí a la…
László Moholy-Nagy
Pintura
Fotografia
Pintor, fotògraf i teòric de l’art hongarès.
Anà a Berlín el 1920, on assimilà les obres dels dadaistes i dels constructivistes holandesos Hi exposà a la galeria Der Sturm 1922, i, invitat per WGropius com a professor al Bauhaus 1923-28, proclamà la seva teoria del dinamisme universal per damunt de l’estàtica clàssica, teoria que recollí en el llibre Von Material zu Architektur ‘Del material a l’arquitectura’, 1929 i que aplicà en la creació d’escultures cinètiques de les quals fou un capdavanter i lumíniques que projecten imatges, formes i colors En 1928-33 treballà de nou a Berlín, des d’on passà a Anglaterra El 1937 s’installà a…
Judith Colell i Pallarès

Judith Colell i Pallarès
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Directora, guionista i productora cinematogràfica.
El 1991 debutà com a directora i guionista amb el curtmetratge Clara Foc , seguit de Roig 1994 i Escrito en la piel 1995, que l’any següent estigué nominat al premi Goya en la seva categoria El 1996 participà en la pellícula collectiva El domini dels sentits Ja en solitari, dirigí Dones 2000, premi Butaca 2001 a la millor pellícula catalana i 53 dies d’hivern 2006 El 2010 codirigí amb Jordi Cadena Elisa K , basada en la novella Elisa Kiseljak , de Lolita Bosch, una pellícula que obtingué el premi del jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià L’any 2021 estrenà…
Federació de Cooperatives de Catalunya
Història
Entitat sorgida el 1920 com a transformació de la Cambra Regional de Cooperatives Catalanobalears constituïda el 1899.
El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes,…
Centre de Cultura Valenciana
Corporació acadèmica radicada a València, constituïda el 1915 sota el patrocini de la diputació provincial.
En un primer projecte 1913, promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d’haver estat una rèplica, a escala regional, de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzada per l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d’un principi en una institució provinciana, merament “condecorativa”, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria Ja el 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l’opuscle El Centre de Cultura Valenciana , que en denunciaven el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres El 1928…
Catarqueà
Geologia
Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme semblant aquesta…
coordinació
Química
Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila (acceptor de parells d’electrons, a causa, per exemple, de contenir orbitals de valència vacants) i un ió o molècula nucleòfil (donador de parells electrònics).
L’enllaç és anomenat coordinat i a voltes semipolar en la teoria electrònica de la valència de Gilbert Newton Lewis i Nevil Vincent Sidgwick , segons la qual aquest enllaç difereix del covalent normal només en el fet que els dos electrons que el constitueixen procedeixen d’un sol dels dos àtoms que s’enllacen, la qual cosa permet d’explicar l’estructura electrònica d’alguns grups no saturats per exemple, -NO 2 de molècules orgàniques i inorgàniques, la dels complexos complex i la dels adductes formats per molècules neutres, l’una acceptora i l’altra donadora per exemple F 3 BNH 3 Segons la…
convinença
Dret català
Associació de caràcter familiar pròpia de la Vall d’Aran, anomenada també mitja guadanyeria
.
Hom la constitueix per pacte exprés en capítols matrimonials i dóna lloc a un règim de comunitat limitada de béns, en el qual els consorts paguen per parts iguals els deutes derivats del règim i el govern de la casa, i es divideixen, a la mort d’un d’ells, si no hi ha fills, els guanys i els augments obtinguts durant el matrimoni Hom pot també convenir entre els pares del fill o de la filla que es casa, i fins i tot amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que hom guanyarà romandran en comunitat mentre subsisteixi l’associació Era freqüent antigament, però actualment és en desuetud…
clavicordi
clavicordi
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post, en el qual el so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques, dites tangents
, sobre les cordes encabides a l’interior d’una caixa rectangular i disposades perpendicularment al teclat que acciona les tangents.
El nombre de cordes és generalment inferior al de tecles Cada corda pot produir més d’una nota, segons el punt per on és atacada, perquè la tangent o peça extrema de l’element percussor no l’abandona mentre dura l’acció del dit damunt la tecla i, doncs, no la deixa vibrar en tota la seva longitud A causa de la seva sonoritat, molt suau i velada, el clavicordi fou destinat exclusivament a l’estudi i a les audicions íntimes, però fou apreciat per les seves possibilitats expressives, superiors a les del clavecí i a les de l’orgue Derivat del monocord, fou creat vers el s XIV al s XV, abastant…