Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc El lloc és esmentat ja el 839 Pertanyia al vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972 l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l’antic monestir d'Elins i el terme separat de Castellins

L’església parroquial Sant Andreu, d’origen romànic, conserva un retaule gòtic al segle XV El lloc és esmentat ja el 839 al segle XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al segle XVII era lloc reial Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença

Inaugurada el 2 de juliol de 1994, ocupa l’antic mercat d’Agramunt projectat per l’arquitecte Pere Domènec i Torres, construït en l’emplaçament d’un antic convent mercedari després de la Guerra Civil Espanyola, i abandonat els anys vuitanta Amb una superfície construïda de 650 m 2 , aprofita l’estructura de l’antic mercat, format per una gran nau envoltada de porxades laterals, on s’exposa la relació de l’artista amb el poble i seu entorn natural i humà, especialment en el gran espai central ocupat pel gran Mural de les quatre estacions i per les…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la mateixa vila de Piera Fou una capella d’hospital dels pobres de la vila Depengué de la parròquia de Santa Maria de Piera com a capella Tot i que el terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955, l’església no figura mencionada fins l’any 1260, que es consagrà l’església parroquial de Santa Maria de Piera en aquesta consagració es fa constar l’existència de l’església de Sant Francesc en l’hospital dels pobres, que havia estat construïda recentment En el segle XVI el convent dels pares trinitaris que es…

L’Aude passa profundament engorjat de S a N i forma l’impressionant congost de Sant Jordi lloc classificat turísticament A la dreta de l’Aude, als vessants N de la serra de Lauseret, hi ha el gran bosc de Fontanilhes faigs, pins, avets, que dona lloc a una explotació forestal important serradores Prop de l’Aude, al congost esmentat, hi ha una gran central elèctrica que és alimentada pels pantans del Capcir El poble 398 m d’altitud és situat a la riba dreta de l’Aude És cap de cantó i té estació de ferrocarril El nucli antic té carrers coberts i restes de l’antic…

L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és un notable exemplar romànic segle XII, amb un massís campanar, més tardà, al seu costat hi ha un petit nucli format per la rectoria i l’hostal, i l’escassa població és dispersa en pagesies Fou municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia el poble de Sauleda i l’antic monestir de Sant Salvi de Cladells

És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona Formà municipi independent fins el 1962 Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants la vall de Sant Daniel, hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc

L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Prop seu, a l’Escap del Congost on hi ha l’antic pont d’Erinyà s’inicia l’important congost d’Erinyà , obert pel Flamisell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell

L’economia es basa en l’agricultura productes de regadiu, especialment tomàquets i plàtans i en la pesca Fou un port important fins el 1706 en que quedà cegat per una erupció volcànica A la vila de Garachico, cap del municipi, destaquen el seu casc antic, amb la parròquia de Santa Ana, l'antic convent de San Francisco i el castell de San Miguel segle XVI

L’irànic es divideix en tres fases històriques la de l’antic irànic, que comprèn l’antic persa SW de l’Iran, l’avèstic zand, el mede i l’escític la de l’irànic mitjà, que inclou el grup occidental part arsàcida del NW, pahlavi sassànida i maniqueu i l’oriental sogdià de l’Àsia Central, corasmià i indoescita, i la de l’irànic modern persa