Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
bandera
Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
lliri de Sant Bru
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 30 a 60 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles linears basals i de flors estrellades blanques.
Es fa en turons, rases, pastures, etc
glicina
Botànica
Jardineria
Arbust enfiladís, de la família de les papilionàcies, de 15 a 20 m, de fulles imparipinnades i de flors violades o blanques, oloroses i disposades en raïms penjants.
És una planta jardinera oriünda de la Xina
lli bord
Lli bord
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Herba anual, de la família de les linàcies, de 10 a 20 cm d’alçada, de fulles lanceolades, de flors blanques arranjades en dicasi i de càpsules globoses.
Creix en vessants humits, prats, boscs clars, etc
hemant
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, amb fulles ensiformes carnoses de 15 a 25 cm i amb flors blanques petites disposades en glomèruls sobre escaps.
Procedeix de l’Àfrica meridional i és plantada en tests i parterres
hampshire
Ramaderia
Zoologia
Raça porcina, originària del comtat anglès de Hampshire, caracteritzada per la pell negra, amb pèl també negre, excepte a les potes anteriors i l’esquena, que són blanques.
És apreciada com a molt prolífica i rústega
nebulosa
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, alta de 20 a 50 cm, de fulles linears o lanceolades i de flors blanques, en dicasi paniculiforme lax.
Oriünda de les estepes del Caucas i de l’Àsia Menor, és plantada en jardins
creixen
Botànica
Planta perenne, de la família de les crucíferes, d’una alçària de 10 a 60 cm, amb fulles imparipinnades, flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua.
Creix en recs, fonts i corrents d’aigua neta, a tot Europa Ric en vitamina C, és molt consumit en amanides
poliporàcies
Micologia
Família del grup dels afil·loforats integrada per fongs de carpòfors carnosos o coriacis, generalment en forma de mènsula, amb l’himeni disposat en tubs i amb espores blanques.
Solen ésser lignícoles Poliporàcies més destacades Coriolus versicolor bolet de soca zonat Fistulina hepatica fetge de vaca Fomes fomentarius bolet d'esca Ganoderma lucidum pipa , paella Griphola gigantea gamarús , pa de moro Leptoporus adustus crosta de soca Polyporus frondosus gírgola de castanyer Polyporus leucomelas mariner Polyporus officinalis agàric blanc P Caloporus pes-caprae sabatera P Oxiporus populinus bolet de poll P Melanopus squamosus bolet de noguer P Melanopus tunetanus socarell Trametes gibbosa bolet de soca blanc
peucrist
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 10 a 30 cm d’alçada, de fulles digitades, serícies i argentines pel dessota, i de flors blanques.
És endèmica dels Pirineus, on creix en roquissars