Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
Bàscara

Bàscara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter els Terraprims occidentals Efectivament, les aigües del sector meridional la capçalera de la riera de Cinyana i altres van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els…
Riells i Viabrea
Església de Sant Martí de Riells de Montseny, a Riells i Viabrea
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, al límit amb el Vallès Oriental, situat als vessants orientals del massís del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Breda i Sant Feliu de Buixalleu E, Arbúcies N, Fogars de Montclús NW, Gualba W i Sant Celoni S, els tres últims pertanyents a la comarca del Vallès Oriental S'estén pels vessants orientals del Montseny en part és dins la demarcació del Parc Natural del Montseny, amb un sector septentrional muntanyós emmarcat pels cimals del turó de Morou 1 307 m, el turó de Maçaners, el Montfort, l’enlairat pla de Fogueres i els vessants de Montsoriu on es forma, de diferents torrents, la riera de Breda, i un sector planer meridional, on s’inicia ja la…
Carles Pi i Sunyer
Historiografia catalana
Historiador, polític i economista.
Vida i obra Fou conseller de la Generalitat 1933, 1937 i 1946, a l’exili, ministre del govern de Madrid 1933, alcalde de Barcelona 1934 i 1936 i president del Consell Nacional de Catalunya 1940-45, a Londres Obtingué el títol 1908 d’enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 De la dècada del 1920 als anys seixanta –amb la interrupció del 1939–, generà una vasta producció escrita, mig d’anàlisi històrica i econòmica, mig d’assaig, basada tant en la recerca…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
Gesta comitum Barcinonensium
Escenes bíbliques de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, sXII ECSA / MA “Els ancians expliquen que temps ha hi hagué un cavaller anomenat Guifré, originari del poble de Rià, situat al territori de Conflent, a les ribes de la Tet, prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquest cavaller que excellia en riqueses, armes i consells rebé el comtat de Barcelona de mans del rei dels francs per raó de la seva probitat Un dia va arribar-se a Narbona amb el seu fill Guifré, sobrenomenat el Pelós, per tal d’entrevistar-se amb els enviats del rei Durant una baralla, matà, amb la seva…
Alvèrnia

Cadena de puis des del Puèi Domat (Alvèrnia)
© Jaume Ferrández
Regió d’Occitània, limitada pel SE amb el Llenguadoc, pel S amb el Roergue i per l’W amb el Carcí i el Llemosí; comprèn els departaments francesos d'Alt Loira, Lo Puèi Domat i Cantal.
La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i…
Castell de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta, a 523 m d’altitud, és a la dreta de la Sosa de Peralta, aigua avall de les salines, i en la confluència amb el riu de Sorita És envoltada de diversos turons, en un dels quals hi ha les minses restes del castell de Peralta El nom de Peralta, derivat de petra alta roca alta, alludeix als turons que envolten la població Fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui conquerí i organitzà les contrades de la vall de la Sosa, probablement, en la segona expedició que dirigí contra l’inexpugnable castell de Calassanç, és a dir, l’any 1090 D’allí estant, el comte urgellenc manifestà que…
Castell de Nonasp
Art romànic
Aquest castell és situat en una terrassa rocosa que forma un penya-segat sobre la confluència dels rius Algars i Matarranya El nucli urbà de Nonasp es formà a redós del castell i té el seu origen en una fortalesa sarraïna, conquerida l’any 1133 per Alfons el Bataller al mateix temps que Mequinensa El rei aragonès inicià una repoblació que fracassà, al cap de poc temps, quan perdé aquelles possessions per la derrota que sofriren els aragonesos a Fraga l’any 1134 Segons sembla, les hosts del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, després d’haver pres Tortosa el 1148, van dur a terme campanyes…
Sant Donat de Puigverd (Benavarri)
Art romànic
Situació Vista del sector nord de l'església, amb l’absis romànic primitiu esdevingut paret de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Donat són al costat del gran casal de Puigverd, situat entre el barranc del seu nom i el de la Figuera En una part de la nau de l’església enrunada es bastí el temple actual, sota la mateixa advocació Mapa 31-12 288 Situació 31TBG865673 Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-1311 de Benavarri a Barbastre Un cop passat Aler s’ha d’agafar un camí a mà dreta que surt de l’altra banda del pont que creua el barranc de…
Sant Llorenç de Saraís (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Restes de l’absis de la primitiva església romànica, ara embegudes en un edifici tardà destinat a usos ramaders ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les escasses restes de l’església romànica són camuflades en una construcció que hom anomena l’Abadia, els baixos de la qual fan actualment de boval Aquest edifici és situat en un relleix estès damunt l’església moderna, a la part alta del poble de Saraís, actualment abandonat Saraís és al SW de Durro, a redós del turó de Collcabanes Mapa 32-10 213 Situació 31TCH185054 Hom hi arriba per un camí de bast que s’inicia, a mà dreta, a l’altra banda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina