La vila de Peralta, a 523 m d’altitud, és a la dreta de la Sosa de Peralta, aigua avall de les salines, i en la confluència amb el riu de Sorita. És envoltada de diversos turons, en un dels quals hi ha les minses restes del castell de Peralta. El nom de Peralta, derivat de petra alta (roca alta), al·ludeix als turons que envolten la població.
Fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui conquerí i organitzà les contrades de la vall de la Sosa, probablement, en la segona expedició que dirigí contra l’inexpugnable castell de Calassanç, és a dir, l’any 1090. D’allí estant, el comte urgellenc manifestà que estava construint un castell per a residència dels cavallers cristians que havien de lluitar contra els musulmans de Calassanç. Una vegada fortificat i ben agençat, el castell Petra alta fou confiat a Rotlan Ramon, principal valedor del comte Ermengol IV en aquesta banda de la Ribagorça. Aquest Rotlan Ramon establi a la vall de la Sosa els germans Berenguer, Bernat í Ramon Mir com a castlans, juntament amb diversos cavallers, com ara Amat, Gausbert i Domènec. S’encarregà també de l’organització religiosa de la vall, tot afavorint la construcció de l’església de Peralta. Finalment, deixà en testament el castell de Peralta a la seva muller, excepte uns quants homes que corresponien a llurs fills (1095).
Després, malgrat que s’hi registren diverses incursions musulmanes (1095, 1115), així com la intervenció aragonesa, el castell de Peralta fou seu i casal dels descendents de Rotlan Ramon. Els seus fills, Guillem de Peralta i Rotlan de Purroi, participaren activament en la conquesta de Lleida, i anys després els Peralta havien de constituir la famosa baronia de Peralta. Ramon I de Peralta rebé l’any 1187 d’Alfons el Cast el castell de Tamarit en feu, el qual restà vinculat a la senyoria de Peralta fins el 1328. El 1203 Ermengol VIII d’Urgell deixava en el seu testament a la seva muller, la comtessa Elvira, els morabatins de l’honor de Peralta en poder de Guillem II de Peralta, súbdit i fidel col·laborador del comte. El seu fill, Ramon II de Peralta, fou el gran beneficiat de la difícil successió del comtat d’Urgell, ja que obtingué el 1226 de la comtessa Aurembiaix d’Urgell la donació en alou del castell i vila de Montmagastre, i el reconeixement dels feus a Gavasa, Purroi, Rocafort i Pelegrinyó, que amb Peralta havien de constituir el nucli bàsic dels dominis senyorials. Encara més endavant, el comte Ponç I d’Urgell aportà a la baronia de Peralta els castells de Tartareu, Pilzà, Àger i Casserres, i segellà l’aliança amb un nou matrimoni de totes dues famílies.
El llinatge dels Peralta tingué un paper molt destacat en la història del país al llarg del segle XIII i a la primera meitat del XIV. Tot i que Sibil·la de Peralta aportà en matrimoni la baronia a Felip de Saluzzo, el títol de Peralta continuà en llur primogènit Ramon IV (†1349), que com a comte de Caltabellota originà la línia dels Peralta de Sicília. L’hereu d’aquest, Guillem V de Peralta, vengué la baronia de Peralta al seu germà Felip III de Castre (†1354). La baronia de Castre-Peralta, amb seu al palau d’Estadella, perdurà fins a la fi de l’antic règim.