Resultats de la cerca

El comitè organitzador dels Jocs hagué d’enfrontar-se a les crítiques pels elevats índexs de contaminació atmosfèrica de Pequín i a la pressió internacional per les violacions dels drets humans perpetrades pel règim xinès, i també per la seva política repressiva al Tibet Finalment, però, cap país no boicotejà l’esdeveniment El pressupost dels jocs pujà fins a 41000 milions de dòlars, multiplicant per tres el d’Atenes 2004 El calendari de competició estigué format per 302 proves de 28 esports i hi participaren uns 11028 atletes de 204 comitès olímpics diferents El medaller estigué encapçalat…

Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit iconoclasta i…

El 1984 emigrà als Estats Units amb els seus pares, on manté, no obstant això, la doble nacionalitat Tot i que feu alguns papers durant l’adolescència Léon , 1994, de Luc Besson Beautiful Girls , 1996, de Ted Demme Anywhere but Here, 1999, de Wayne Wang, estudià psicologia a Harvard, on l’any 2003 es graduà Després d’una incursió en el teatre 2001 i algunes actuacions com a secundària, especialment en episodis de Star Wars , l’any 2004 rellançà la seva carrera com a actriu amb el film  Garden State , de Zach Braff, al qual seguiren Closer 2004, Globus d’Or a la millor actriu secundària 2005…

S’inicià amb la realització de documentals per a la companyia elèctrica Edisonvolta, i els anys cinquanta començà a rodar alguns curts Grigio , amb guió de Pier Paolo Pasolini El 1959 estrenà al Festival de Venècia el primer llargmetratge, Il tempo si è fermato , en el qual ja es manifestaven els trets principals de la seva filmografia posterior, bàsicament una temàtica centrada en les vides de personatges anònims i corrents tractades amb realisme i una gran dosi de simpatia Seguiren Il posto 1961  I fidanzati 1963  E venne un uomo 1965, biografia del papa Joan XXIII, el primer dels seus…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, cursà també estudis de dret, que no acabà La seva obra literària és bàsicament narrativa i sobresurt també com a articulista D’una gran precisió estilística i amarats d’un profund sentit de l’humor, ha publicat els reculls de narracions  El doctor Livingstone, suposo  1985,  El rei del mambo  1985, premi Just M Casero, 1983,  Botxenski i companyia  1988,  Avaria  1990,  Golf  1991, l’antologia de contes  Llarga vista Narrativa 1982-2002  2003 i  Sis homes  2005, premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2006, i les…

Realitzà tota la seva obra cinematogràfica conjuntament amb el seu germà  Paolo Taviani San Miniato, Toscana, 8 de setembre de 1931-Roma, 29 de febrer del 2024 Estudiaren dret i lletres, respectivament, però el 1946 decidiren dedicar-se al cinema després de veure Paisà , de Roberto Rossellini Els anys cinquanta s’iniciaren en el cinema amb curtmetratges, i el 1960 collaboraren amb Joris Ivens en la realització del documental L’Italia non è un paese povero Amb Un uomo da bruciare 1962, guardonat amb tres premis al Festival de Venècia, començaren una filmografia d’anàlisi històrica, política i…

Fill de Teresa Pàmies  i Gregorio López Raimundo , s’inicià en la literatura amb dos reculls de narracions, T’hauria de caure la cara de vergonya 1986 i Infecció 1987 Posteriorment ha publicat les novelles  La primera pedra 1990, premi Ícaro 1991, L’instint 1993, premi Prudenci Bertrana 1993 i Sentimental 1995, i els reculls de narracions La gran novella sobre Barcelona 1997, premi Crítica Serra d’Or 1998, L’últim llibre de Sergi Pàmies 2000, Si menges una llimona sense fer ganyotes 2006, premi Ciutat de Barcelona i Lletra d’Or 2007, La bicicleta estàtica 2010, …

Fill d’ Armand Blume , començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957 Només participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne 1956 Participà al Campionat del Món de Roma 1954 i als Campionats d’Europa de Frankfurt 1955 i de París 1957, en el qual guanyà la medalla d’or del concurs general, com també l’or en…

Especialitzada en proves de mig fons i fons, s’inicià al Club Natació Sabadell Entrenada sempre per Albert Tubella, el 2009, guanyà set medalles d’or en el Campionat de Catalunya júnior, la medalla de plata en 400 m estils i la de bronze en 1 500 m lliure en el Campionat d’Espanya d’hivern, i l’or en 800 m lliure i 400 m estils en els d’estiu En el Campionat d’Europa júnior 2009, aconseguí la medalla de plata en 1 500 m i el bronze en 800 m lliure El 2010 tornà a brillar en el mateix Campionat, es proclamà campiona continental de 1 500 m lliure i aconseguí la plata en 800 m…

Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre aviació i…