Resultats de la cerca

Apareix documentat per primera vegada el 1187, any en què la comtessa de Pallars Sobirà Guillema I i el seu fill Bernat retenen com a penyora el castell i la vila de Mencui en el plet que mantenen amb Bernat de Toralla Uns anys després, el 1201, la mateixa comtessa lliurarà el castell a Bernat de Toralla, un cop resolt el plet que mantenia amb ell El 1280 el rei Pere II el donà en feu, entre d’altres castells i viles, a Bernat de Toralla

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, es proclamà campió d’Espanya de ràfting 2008 juntament amb Ramon Barbé, Eduard Clapés i Josep Foz El 2009 fou campió d’Espanya de ràfting per clubs El 2008 guanyà el campionat de ràfting nocturn del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, formant part de l’equip de l’Associació de Guies Noguera Pallaresa, juntament amb Ramón Barbé, Eduard Clapés i Albert Aixàs Disputà el Mundial 2009 Es classificà en segona posició a la Kayak Extrem Descens 2008

En morir el seu pare ~960, participà en el govern, conjuntament amb els seus germans Unifred II —el primogènit, mort vers el 979— i Arnau I —el segon, mort vers el 990— després governà personalment el comtat, amb la collaboració de la seva germana Toda, muller del comte Sunyer I de Pallars Sembla que Isarn morí lluitant contra els sarraïns a la batalla d’Albesa 1003 D’una concubina, Garsenda, tingué Guillem II, que el 1011 fou cridat per Toda a regir el comtat

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…

Es formà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls Les seves primeres pintures foren paisatges i figures de realització acurada Vers l’any 1968 s’aproximà al camp de la investigació estètica i assajà la realització de treballs amb materials pobres Treballa també el porexpan Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup Tres punts de vista 1975 Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la collegiata de Tremp, al Pallars Jussà

L’església de Castissent apareix esmentada l’any 1099, quan els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença amb el seu fill Pere, donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix les esglésies situades al terme de Castissent Aquestes devien ser la de SantJoan de Castissent, que vers l’any 1203 consta com a pertinença de la mensa del monestir de Lavaix, i Sant Esteve de Prullans, que en sengles documents dels segles XII i XIII apareix com a sufragània de l’església de Santa Maria o Mare de Déu de Montserbós

Ermita desapareguda que possiblement cal situar vora l’Ombriu de Sant Simó Segons la llegenda, aquesta capella commemorava la capitulació de Fraga el dia de la festivitat de sant Simó i sant Judes, ço és, el 28 d’octubre de 1149 quatre dies després que Lleida Sembla que centrà un antic domini dels comtes de Pallars que passà després als templers 1174, 1190 Segons J Salarrullana, la casa ermita de sant Simó passà finalment en poder dels frares hospitalers 1317, per extinció d’aquell orde, i constituí una quadra dins el terme de Fraga

Notari El 1461, amb Jaume Ferrer, gestionà per les comarques de Barcelona, Vic i Girona la distribució i collecta dels 100 000 florins promesos pels remences a la corona en temps d’Alfons el Magnànim En iniciar-se la guerra contra Joan II, incità els remences a prendre les armes per tal de defensar la reina, que es trobava a la força de Girona Féu d’intermediari entre aquesta i el cap dels remences Verntallat, el qual secundà Capturat, però, per l’exèrcit del comte de Pallars, fou penjat el 10 de juny de 1462

Fou prior de Meià 1770, primer bisbe d’Eivissa 1783 i, després, bisbe d’Astorga 1787 i arquebisbe de Selímbria El 1792 fou nomenat inquisidor general d’Espanya Era un reformista gallicanista que, alhora que aprovava la constitució civil del clergat francès, intentava d’abolir l’organisme que presidia, però fou destituït el 1794, quan els exèrcits revolucionaris francesos ocupaven Catalunya i el País Basc El seu successor, Lorenzana, intentà de processar-lo, però sense resultat Preparà diversos treballs històrics, encara inèdits, sobre monestirs catalans, especialment del Pallars…