Resultats de la cerca

Fill de l’arxiduc Francesc Carles i de Sofia de Baviera Succeí el seu oncle Ferran I, en abdicar aquest a conseqüència dels moviments revolucionaris de Budapest, Praga i Viena Aspirà a fondre en un gran estat multinacional tots els pobles de l’imperi i a governar en un règim autoritari, centralitzat a Viena Promulgà la constitució del 1849, vigent fins el 1851 Amb el canceller Schwarzenberg portà a terme una ambiciosa política exterior A Itàlia es produí, però, el primer fracàs, quan els italians, amb l’ajut de les tropes franceses, el derrotaren a Magenta i Solferino 1859, i per la pau de…

Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’…

Anava firmat pel rei personalment i duia el segell reial en relleu

Fill bastard d’ Alfons XI i de Leonor de Guzmán, rebé el títol de comte de Trastàmara Durant el regnat del seu germà Pere I s’insurgí 1352, i es reconcilià l’any següent, però tornà a rebellar-se el 1354 Quan caigué Toro 1356, cercà refugi a Astúries, des d’on passà a França i a Aragó, i es posà al servei de Pere III de Catalunya-Aragó El 1362 tornà a França, i des d’aleshores aspirà obertament al tron del seu germà Utilitzà amb gran habilitat, per a guanyar-se partidaris, el filosemitisme d’aquest, les seves cruentes justícies i el seu matrimoni fracassat amb Blanca de Borbó Aconseguí d’…

Successor del rei Edwy, fou el promotor d’una important reforma monàstica Dividí el país en comtats i fou un bon legislador Mantingué bones relacions amb Escòcia i garantí l’autonomia als danesos Fou succeït per Eduard II

És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia

Fill de Lluís de França, comte d’Évreux Es casà 1317 amb Joana II , reina de Navarra i comtessa de Xampanya El 1328, juntament amb la seva muller, fou proclamat per les corts rei de Navarra Hagué de renunciar, però, a la corona de França i als drets de Joana sobre aquesta Lluità contra Castella a Tudela 1335 i s’alià amb Pere III de Catalunya-Aragó , que es casà amb la seva filla Maria 1338 Collaborà amb Alfons XI de Castella en el setge d’Algesires 1342 Fou l’iniciador de la dinastia navarresa dels Évreux

Pertanyent a la casa Nassau-Orange, el seu nom complet en neerlandès és Willem-Alexander Claus George Ferdinand Primogènit de la princesa Beatriu dels Països Baixos , quan aquesta fou coronada 30 d’abril de 1980 esdevingué príncep hereu i quan abdicà esdevingué rei dels Països Baixos, el primer monarca i cap d’estat masculí des del 1890 Llicenciat en història per la Universitat de Leiden el 1993, l’any 2002 es casà amb Máxima Zorreguieta Cerruti, d’origen argentí, que rebé el títol de princesa, amb la qual ha tingut tres filles, Caterina Amàlia 2003, Alèxia 2005 i Ariadna 2007

Fill de Jaume d'Anglaterra Nomenat regent pel pare, que estava malalt, fou enviat a París el 1744 per a planejar la invasió d’Escòcia d’acord amb els rebels escocesos, però no es portà a terme fins el 1745 i sense l’ajut francès Carles desembarcà a Escòcia, i a Edimburg proclamà rei el seu pare i envaí Anglaterra, però hagué de retirar-se'n i el 1746 tornà a França i a Anglaterra Alliberat, vagà d’incògnit per Europa menant una vida de disbauxa A la mort del seu pare adoptà el títol de comte d’Albany

Fill de Casimir, duc de Brest Kujawski, sucumbí davant la coalició d’Enric III de Silèsia i Venceslau II de Bohèmia, però amb l’ajut de russos i hongaresos conquerí Cracòvia 1305 i dominà Polònia Proclamat rei, combaté l’orde teutònic