Resultats de la cerca

Neix i desapareix per llei o per disposició administrativa, és de constitució obligatòria i depèn directament de l’administració, o bé aquesta es reserva la facultat de nomenar-ne o aprovar-ne els càrrecs directius Té personalitat jurídica i capacitat per a poder dur a terme els fins que li són propis, seguint el criteri de representació externa i disciplina interna Pot ésser estrictament pública consell municipal o ajuntament, diputació, etc o de base privada cambra de comerç, collegi professional, gremi, etc

La seva creació havia estat gradual Comprenia cinc seccions laboratoris de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de l’Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d’Agricultura, de l’Escola d’Adoberia i de l’Escola Tèxtil Aquest darrer laboratori tenia al seu càrrec el condicionament Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d’indústria i comerç, i a partir de la reestructuració del departament d’economia, per l’agost del 1937, fou òrgan del seu departament tècnic

A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica

D’Estat Català, tingué una actuació destacada en el CADCI i en el camp esportiu fou diverses vegades de la directiva del FC Barcelona Fou diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana i formà part del Consell d’Economia La seva activitat més important fou en el camp del mutualisme fundador i secretari de la Mútua del Comerç i de la Indústria, impulsor de la llei de mutualitats 1934, etc S'exilià a Cuba, on publicà Divagacions i quimeres

Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī

Fou professor de l’escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista Lo Verdader Català i n'escriví la important Introducció Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón 1847, en collaboració amb Jaume Arbós i Tor Fou catedràtic de l’institut de Barcelona i més tard secretari de l’Escola Industrial

Contribuí a foragitar castellans i portuguesos del SE d’Àsia fou governador de les Índies 1618-23, lluità contra els anglesos i els prohibí el comerç a les Moluques, destruí Jakarta i al costat hi fundà Batàvia 1619 Després de vèncer el soldà de Bantam, continuà combatent els anglesos fins a conèixer l’aliança entre Anglaterra i Holanda Arrasà la població de Banda 15000 h perquè havia continuat comerciant pel seu compte Morí en el setge de Batàvia pels prínceps de Mataram

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou designat acadèmic de mèrit el 1777 El 1775, a Barcelona, guanyà amb Pere Pau Muntanya les oposicions a ajudant de director de l’escola de dibuix de la Junta de Comerç Treballà per a Erasme de Gònima decorà la seva casa del carrer del Carme i potser féu les grisalles de la torre de Sant Feliu de Llobregat Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi i a la de San Fernando

Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890 Collaborà amb Desplanques vers el 1896 en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution És autor d' Origines historiques des noms de rues à Perpignan 1893, Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 1897, Enquête économique sur le Roussillon en 1775 1902, Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens , del s XIII al XVIII

Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820 Exiliat a Londres el 1824, fou professor de calligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes No s’acollí a l’amnistia del 1833