Resultats de la cerca

Migcampista, començà a jugar al futbol de base del FC Barcelona l’any 2012 La temporada 2014-15 passà a jugar amb el filial del FC Barcelona Femení , amb el qual guanyà el seu primer títol la Lliga de segona divisió 2016 El mateix 2016 debutà amb el primer equip, amb el qual ha guanyat la Lliga 2020, 2021, 2022, 2023, 2024, la Lliga de Campiones 2021, 2023, 2024, la Copa de la Reina 2017, 2018, 2020, 2021, 2022, 2024, la Supercopa d’Espanya 2020, 2022, 2023, 2024 i la Copa Catalunya 2016, 2017, 2018, 2019 Jugadora de la selecció espanyola…

El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…

S’inicià al Balaguer 1950-51, passà per la Unió Esportiva Lleida 1951-57 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-61 Interior dret, disputà 78 partits amb el Barça Fou traspassat al València 1961-65, on jugà 59 partits a la primera divisió, i retornà al Lleida 1965-66 i al Juneda 1970-71 abans de retirar-se Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa 1957, 1959 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1962, 1963 Internacional B en dues ocasions, també formà part d’una selecció de Catalunya en dos partits, amb motiu de les noces d’or del Club Esportiu Europa i l’Associació Lisboeta

Membre del Club Alpí Núria-Masella Destacà a l’inici de la dècada de 1970 en proves de la Copa del Món i la Copa d’Europa, en què es classificà entre els primers llocs en diverses ocasions Disputà el Campionat del Món 1971 de la modalitat i fou l’única catalana que participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972, en les proves de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial Considerada l’esquiadora catalana amb els millors resultats segons el rànquing publicat per la Federació Internacional d’Esquí Casada amb l’entrenador francès Roland Tissot, els seus fills Stéphane i Maxime són…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, compagina l’esquí de fons i el de muntanya En la primera modalitat, fou subcampió d’Espanya 2005 i segon classificat en la Copa Catalana 2008 Pel que fa a l’esquí de muntanya, formà part de selecció catalana 2004-09, i conquerí el Campionat d’Espanya de cursa vertical per equips 2004, 2005, 2007 Guanyà la cursa individual de la Copa del Món 2005 Obtingué una tercera plaça al Campionat d’Europa 2005 Guanyà el campionat espanyol de cursa de muntanya, el del món de cronoescalada o vertical race i el del món d’esquí de muntanya 2006

Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-71 procedent del Real Valladolid La temporada 1964-65 anà cedit a l’Osasuna Jugà un total de 339 partits amb el Barça, 145 dels quals a la Lliga, i marcà 168 gols Fou capità diverses temporades i conquerí tres títols de Copa 1963, 1968, 1970 i la Copa de Fires 1966 Posteriorment, jugà al Centre d’Esports Sabadell 1971-75, la primera temporada a primera divisió, jugant 126 partits abans de retirar-se Internacional absolut en tres ocasions, també formà part de la selecció de Catalunya en quatre partits entre el 1966 i el 1973

S’especialitzà en la modalitat de doma clàssica Fou campió d’Espanya en les modalitats critèrium 2003, quatre anys 2005, sis anys 2007 i cavalls joves 2008 També assolí el subcampionat estatal Critèrium i el Campionat d’Espanya – Copa ANCCE 2000, 2001, 2010 Fou subcampió estatal en la categoria de sementals joves ANCCE 2005, 2008 i tercer classificat 2006, 2007 Guanyà dues medalles d’or al Campionat de Catalunya d’aquesta especialitat 2007, 2008 Compaginà l’alta competició amb la feina com a preparador al seu centre d’ensinistrament situat a les Franqueses del Vallès Formà part de la selecció…

Format al Collegi dels Maristes de Sant Joan de Barcelona, el 1967 fitxà pel Cerdanyola, amb el qual debutà a la màxima categoria Es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1968, 1969 La temporada 1969-70 jugà a l’Igualada i la següent tornà al Cerdanyola 1970-73, amb el qual fou subcampió de Copa 1973 Fitxà pel Noia 1973-74, 1976-78, el Vilanova 1974-76, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga, l’Sferic de Terrassa i l’Arenys de Munt, en el qual es retirà a trenta-dos anys Posteriorment, practicà el pitch-and-putt

Jugà en diversos equips canaris, en la Cultural Leonesa i en l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel RCD Espanyol la temporada 1944-45 Actuava d’extrem dret i fou jugador blanc-i-blau fins la campanya 1949-50 Amb l’Espanyol disputà 129 partits de Lliga, marcà 52 gols i fou finalista de Copa 1947 Posteriorment jugà al Saragossa, i al Las Palmas Fou quatre vegades internacional i participà en la Copa del Món 1950 Amb la selecció catalana disputà 2 partits i anotà un gol En retirar-se exercí d’entrenador i dirigí nombrosos equips, entre els quals la UE Lleida 1966-67

El 1953 s’incorporà a la junta directiva del FC Barcelona com a vicepresident Presidí l’equip filial de futbol a partir del 1956, quan prengué el nom de CD Comtal Accedí a la presidència del club blaugrana 1961-68 i durant el seu mandat aconseguí la requalificació del terreny del camp de les Corts, que vengué el 1966, i creà el Trofeu Joan Gamper l’estiu del mateix any El malestar creat pels escassos èxits esportius —l’equip de futbol només guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966— provocà la seva dimissió També fou president del Club de Golf Costa Brava 1975-82