Resultats de la cerca

Entre 120000 persones segons els organitzadors i 18000 segons la delegació del govern de Madrid participen a la manifestació a favor de l’autodeterminació a la capital de l’Estat Convocada per l'ANC, Òmnium, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP i diverses organitzacions d'àmbit català i estatal, la marxa transcorre pel passeig del Prado, des d'Atocha fins a la plaça Cibeles Cap partit d’esquerres amb representació a les Corts Generals d’àmbit estatal hi pren part

L’Ajuntament de Barcelona, que presideix l’alcalde Joan Clos, acorda suspendre el projecte urbanístic Barça 2000 presentat pel FC Barcelona per a construir un complex ludicoesportiu als voltants de l’estadi del Camp Nou L’Ajuntament demana al club que refaci el projecte d’acord amb les nombroses allegacions presentades per veïns, arquitectes, collegis professionals i grups polítics La decisió de l’Ajuntament coincideix amb una manifestació dels veïns del barri de les Corts per protestar contra el pla

D’origen sàlic franc, fou invocada per Felip V de França a la mort del seu germà Lluís X 1316 Vigent també a la corona catalanoaragonesa, fou introduïda a la corona d’Espanya per Felip V d’Espanya 1713 Carles IV intentà d’anullar-la, bé que les corts reunides pel seu president Campomanes el 1789 en declararen la vigència Fou suprimida per Ferran VII en la Pragmàtica Sanció del 20 de març de 1830, fet que motivà la primera guerra Carlina

Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic

El partit recuperà el federalisme del republicanisme valencià en entrar al Front Popular En les eleccions de febrer del 1936, el president del partit, Vicent Marco i Miranda, aconseguí un escó a les corts per València i, molt aviat, Esquerra Valenciana ingressà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una vinculació creixent A partir del 1937 mantingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits

Fou regent del Consell d’Aragó a Madrid El comte duc d’Olivares l’envià a Barcelona 1625 a proposar als catalans el seu projecte de la Unió d’Armes Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit Malgrat la seva actitud proreial, desaconsellà vivament la separació del Principat dels comtats de Rosselló i de Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia

S'oposà al lliurecanvisme de Laureà Figuerola El 1869 defensà l’exreina Isabel II davant les corts, i el 1872 fou ministre de finances Partidari de Cánovas del Castillo, anà a Anglaterra a presentar a Alfons XII el text del manifest amb què fou anunciada la Restauració 1874 El 1875 fou nomenat marquès del Pazo de la Merced Fou ministre d’estat 1880-81, 1884-85 i 1895-97, de governació 1891-92 i d’Ultramar 1877-79 i 1879-80

Residí a Madrid durant quinze anys exercint d’intèrpret de la secretaria d’estat, malgrat haver estat nomenat en l’endemig canonge de la seu de Palma El 1794 fou nomenat bisbe de Mallorca sembla que fou el primer bisbe que ordenà sacerdots xuetes Fundà el collegi de la Puresa, a Palma Assistí com a diputat de les Balears a les corts de Cadis del 1811 Mantingué correspondència, entre altres personalitats, amb el cardenal Despuig, i deixà inèdita una història sagrada

Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València