Resultats de la cerca
Es mostren 7700 resultats
Ribús
Coma
Coma d’Andorra, dins el terme d’Encamp, al vessant meridional de la cresta que uneix els pics de Pessons i Montmalús, en la qual s’obre la portella de Ribús
.
Centra la zona l' estany de Ribús , l’emissari del qual penetra ben aviat en territori de la Baixa Cerdanya terme de Lles i aflueix, per l’esquerra, a la vall Civera, afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa
Gramuntell

Gramuntell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), que forma un terme separat pel de Cervera del sector principal.
És aturonat a 617 m d’altitud, a la dreta del torrent de Vilagrasseta L’església parroquial és dedicada a santa Maria Era de la jurisdicció del monestir de Santes Creus Havia format part de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells
escriptura bastarda
Escriptura i paleografia
Escriptura que apareix en certes cancelleries a mitjan segle XIV, emprada també per a la redacció de còdexs, sobretot en llengua romànica.
Les característiques més remarcables són la inclinació a la dreta, l’accentuat relleu i la simplicitat dels tipus L’estil calligràfic varia segons els països A la corona catalanoaragonesa hom començà a emprar-la a l’època de Joan I 1387-96
triclini
Arqueologia
Història
A les cases romanes antigues, menjador constituït per una taula voltada de tres llits (lectus summus, medius i immus), on hom es reclinava per menjar.
En aquests llits s’acomodaven els comensals, de tres en tres El lloc d’honor, començant per la dreta, era el tercer del lectus medius A les cases senyorials romanes solia haver-hi dos o més triclinis, que eren parats segons les estacions
Tlazolteotl
Mitologia
Deessa dels huaxteques, a la vall de Mèxic, consagrada a la fecunditat o al plaer; per això li eren sacrificades prostitutes.
Sembla que la seva veneració fou importada de terres llunyanes Sol ésser representada dreta, amb els pits descoberts i les mans sobre el ventre, amb el cap cobert amb una gorra cònica També figura en pectorals, juntament amb el déu del foc, Mixcoatl
Giovanni Guareschi
Literatura italiana
Novel·lista italià.
El féu famós Don Camillo 1950 i el seu cicle novellístic, sàtira de les lluites polítiques rurals des d’un punt de vista dretà Algunes obres seves, com Il destino si chiama Clotilde 1942, han estat traduïdes al català per R Oliveró
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
y
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet català, anomenada i grega.
Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar…
Pont del riu de la Salada (Sarral)
Art romànic
Situació Restes del pont d’un sol arc, atribuïbles als segles XII o XIII ECSA - J Bolòs Les restes d’aquest pont són situades sobre el riu de la Salada, 1 km a l’oest de la població de Sarral Es troba unes dotzenes de metres més avall d’una resclosa feta amb grossos carreus que ha estat considerada d’època romana Mapa 34-16418 Situació 31TCF525899 Si anem de Sarral cap a Pira, a 1 km de la primera població per la carretera C-241 veurem a mà dreta un camí que segueix el riu de la Salada per la riba dreta Al trencall s’indica que aquest camí porta a la “Presa romana” A…
Sant Pelai de l’Oliva (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pelai, situada a l’ombra del castell de Vallmanya, es troba vora una de les masies de la contrada que li ha donat el nom Mapa 362M781 Situació 31TCG833325 Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Venint de Vallmanya a 1,300 km, i a mà dreta, hi ha un trencant que indica l’Oliva i Bonsfills Abans d’arribar a ca l’Oliva, on guarden la clau , hi ha, a mà dreta i enmig dels camps, l’església de Sant Pelai JCT Història Aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina