Resultats de la cerca

Aplega estudiosos i professionals vinculats a la imatge fixa i en moviment, tant espanyols com estrangers, i des de la seva creació ha tractat els temes dels arxius d’imatges, el tractament que se’n fa, la conservació, la catalogació i el buidatge, els nous suports, la recuperació dels patrimonis respectius fotos i films, les fototeques i filmoteques, etc Les ponències, les comunicacions, les experiències i els tallers es posen a debat, i els treballs presentats es publiquen en diversos volums setenes Jornades, 2002

Vida Advocat i membre d’Acció Catalana Republicana ACR, fou diputat a Corts i sotssecretari de Justícia de la Generalitat, al costat de Pere Bosch i Gimpera S’exilià a París, on el 1945 edità llibres en català El 1947 s’installà a Mèxic i feu de representant de productores i distribuïdores de films francesos, i també d’altres companyies Administrador gerent del cine Prado de la capital mexicana, promocionà el cinema europeu, en particular el francès També fou president gerent del cine París

Cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer MGM a Barcelona, tingué un cinema a Santa Eulàlia de Ronçana i un altre a Granollers, on havia fundat un cineclub El 1946 marxà a Bogotà Colòmbia, on vivia el seu pare Miquel Joseph i Mayol En aquesta ciutat estudià cinematografia, representà la MGM, promocionà sales de cinema Cine Cataluña, creà la distribuïdora Elephant per difondre films de la Disney i la Warner Bros, i fou un dels fundadors del Cineclub Colombia El 1999 tornà a Granollers 

Tant en el seu teatre com en les novelles i narracions amb influències dels films de Chaplin i dels Dubliners de Joyce, mostra l’altra cara de la “societat opulenta”, incorporant personatges marginats, conflictes racials, etc El 1939 refusà el Premi Pulitzer per l’obra The Time of Your Life , considerant que era un guardó pretensiós i burgès Entre les seves novelles cal esmentar, també, The Human Comedy 1943, The Laughing Matter 1953 i My Name is Aram 1940 traducció catalana de RFolch i Camarasa, 1975

De realitzador de televisió passà al cinema amb la pellícula French Dressing 1963 Melodramàtic i barroc, de la seva obra destaquen les adaptacions literàries i biogràfiques Music Lovers 1969, Women in Love 1969, The Devils 1970 i Savage Messiah 1972 Altres films seus són Boy Friend 1971, Mahler 1973, Tommy 1974, Lisztomania 1975, Valentino 1977, Altered States 1980, Crimes of Passion 1984, Gothic 1987, Whore 1990, etc Dirigí també el documental Ken Russell ‘In Search of the English Song’ 1997 i la pellícula de televisió Dogboys 1998

Fill d’Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés Esperit inconformista i renovador, tingué una infància difícil i trista, fet que es reflectí en alguna de les seves pellícules, com Zéro de conduite 1933, obra realista i alhora profundament poètica Dirigí, a més, tres films, els curtmetratges À propos de Nice 1930, documental en la línia del cinema ull , i Taris, roi de l’eau o La natation 1931, i el film L’Atlante 1934, la seva obra cabdal, també en la línia del realisme poètic

De vigorosa personalitat, fou donada a conèixer per Ingmar Bergman el 1952 en el film Sommaren med Monika ‘Estiu amb Mònica’ Amb Bergman ha treballat a l’escena i al plateau són especialment notables les seves interpretacions a Gycklarnas afton ‘Nit de circ’, 1953 i Sqåzsom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1960 Altres films són For vänskags skull ‘Què no farem pels nostres amics’, 1965 d’H Abramson, Flickorna ‘Les noies’, 1968 de M Zetterling i La sabina 1979 de JL Borau

Començà la seva carrera a l’UFA Alemanya, el 1927 Més endavant treballà a Viena i a Londres Després del 1945 dirigí l’estudi Hunnia de Budapest Amb Állami árúház ‘El magatzem nacionalitzat’, 1952 creà el film més característic de l’era de MRákosi Realitzà versions cinematogràfiques d’obres literàries i fou autor de pellícules d’entreteniment D’entre els seus films es destaquen Díszmagyar ‘El vestit de gala’, 1949, Gázolás ‘L’atropellament’, 1955, Vörös tinta ‘Tinta vermella’, 1959 i Az aranyember ‘Un home d’or’, 1962

Amb un gran domini de la tècnica, ha realitzat films de la categoria d' Ulica Graniczna ‘El camí de frontera’, 1948 sobre la revolta del ghetto de Varsòvia, Piątka z ulicy Barskiej ‘Els cinc del carrer Barskiej’, 1954, premiat a Canes, Krzy×zacy ‘Croats’, 1960 i Pierwszy dzień wolności ‘El primer dia de llibertat’, 1963 Abandonà el seu país i treballà intermitentment a la RF d’Alemanya i als EUA Angeklagt nach, 218 ‘Acusat segons l’article 218’, 1966, The First Circle 1972, etc

El 1908 dirigí Maria Rosa , film basat en l’obra d’Àngel Guimerà El 1911 realitzà Lucha de corazones rodada en un dia i Amor que mata Dirigí també pellícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València La lucha por la divisa, 1910 La barrera número trece, 1912 Per a la Condal Films dirigí La pasionaria , amb Tórtola Valencia com a actriu Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llargmetratges La dama duende, 1919 El león, 1920