Resultats de la cerca

Especialitzat en plataforma de 10 m, es formà a l’escola de salts de la federació catalana i passà pels clubs Club Natació Barcelona 1993-97, Club Natació Atlètic-Barceloneta 1997-98 i Club Natació l’Hospitalet 1998-2003 Fou tres cops campió de Catalunya 2001, 2002, 2003 i doble campió d’Espanya hivern i estiu del 2002 de salts sincronitzats fent parella amb Carles Guinovart Fou sis cops internacional júnior i participà en els Campionats d’Europa 2000 Posteriorment fou entrenador i director tècnic de salts de la federació catalana 2003-06 i dirigí la selecció espanyola júnior als Campionats d…

Considerat el pare de la columbofília espanyola Des de la fundació de la Reial Federació Columbòfila Espanyola RFCE, el 1894, fou vocal fundador del seu consell en representació de la Regió Militar de Catalunya, càrrec que posseí fins a la seva mort Presidí la Societat Columbòfila de Catalunya 1890-1925, de la qual fou nomenat president honorari l’any 1926, i fou delegat per Espanya de la Comissió Internacional Columbòfila Permanent Fundà i dirigí la revista La Paloma Mensajera , i presidí el sindicat de la Premsa Esportiva de Barcelona

Competí representant al Club Judo Barcelona Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya en la categoria de pes mitjà entre el 1963 i el 1968 Integrà la selecció estatal, i exercí com a tècnic de la selecció catalana de judo Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de Barcelona 1968 Ocupà el càrrec de subdirector d’estudis de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya 1988-90, on treballà com a professor de judo i esports de lluita Dirigí la publicació de l’obra Hechos y anécdotas del judo catalán 1950-1965 1981

Migcampista que s’inicià en diversos equips de Lleida i jugà al FC Barcelona 1926-32 un total de 215 partits Fou cinc vegades campió de Catalunya 1927, 1928, 1930, 1931, 1932, i guanyà la Copa 1928 i la Lliga 1929 estatals Posteriorment fitxà per l’Atlético de Madrid 1932-34, el Sabadell 1934-35 i el Girona 1935-36 Jugà amb la selecció catalana i l’espanyola Exercí d’entrenador i representant de jugadors a Colòmbia

Fou membre del CA La Santina 2005-06, del CA Benacantil Puerto de Alicante 2007-09, del València Terra i Mar 2010-15, i des del 2016 del València Club Atletisme Especialista en velocitat, guanyà els campionats d'Espanya de 100 m a l'aire lliure 2013, 2014 i 2016 i de 200 m a l'aire lliure 2013 El 2010 aconseguí el record d'Espanya absolut de 4x100 m Participa en Campionats d'Europa 2010, 2014 i 2016, en els Jocs del Mediterrani 2009 i 2013, on el 2013 guanya la medalla de plata en els 100 m, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

Llicenciat 1979 i doctorat 1988 en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha estat professor 1988 i catedràtic 2001 a la Facultat de Filosofia Professor a l’ensenyament secundari 1979-84 i a la UB des del 1984 Ha estat professor visitant en diverses universitats Stanford, Nova York, Oxford, Lisboa El seu camp de treball se centra en la història de la filosofia analítica, el concepte semàntic de la veritat i la teoria de la correspondència, entre d’altres Ha publicat nombrosos articles i és autor dels llibres Las palabras, las ideas y las cosas 1996 i Relatar lo ocurrido como invención…

Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949

Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona Presidí el Sindicato Nacional del Metal 1948-51 i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya En 1969-71 fou ministre delegat de sindicats, i en 1971-73, ministre de relacions sindicals

El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495

Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou membre de l’…