Resultats de la cerca

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

Formà part de la primera fornada del Centre Català de Tecnificació Esportiva Terres de l’Ebre-Amposta el 2004 Jugà al Club Handbol Amposta de primera divisió 2005-10 i guanyà dues edicions de la Copa Catalunya La temporada 2010-11 debutà en la màxima categoria estatal amb el Cleba Lleó, i la següent fitxà pel Mar Alacant, també de la divisió d’honor Fou subcampiona d’Europa júnior 2007 amb Espanya i disputà el Campionat del Món de la categoria 2008 El 2009 guanyà la Copa de les Nacions amb Catalunya i fou escollida Millor Jugadora del campionat

El seu pare havia jugat al Futbol Club Barcelona i al Club Vascònia de pilota Practicà el futbol abans de centrar-se en la pilota, com el pare Com a jugador del Club Vascònia aconseguí cinc vegades el Campionat de Catalunya i quatre el d’Espa-nya amb Manolo Balet 1950, 1951, 1957 i Eduard Mirapeix 1961 Fou campió del món a Sant Sebastià 1952 i subcampió a Biarritz-Hossegor, França 1958 Un cop retirat, dirigí les seccions esportives del Barça 1970-78 i, posteriorment, presidí el Club Vascònia 1993-98 L’associació Pilotarien Batzarra, d’Arrasate, el proclamà membre d’honor 1992

S’inicià a l’Artilene de Sabadell i, a disset anys, arribà a l’Hoquei Club Sentmenat, amb el qual debutà a divisió d’honor la temporada 1969-70 Excepte una temporada en el Club Patí Vic 1975-76, sempre jugà al Sentmenat, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa el 1980, el mateix any que es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió a la Copa de les Nacions de Montreux 1973 Dirigí una temporada el Club Hoquei Lloret i el Blanes Hoquei Club a primera divisió

Membre del Club Natació Catalunya, guanyà quatre Lligues 1988, 1989, 1990, 1992 i quatre Copes del Rei 1987, 1988, 1990, 1992 En competicions europees de clubs es proclamà subcampió de la Copa d’Europa 1988 i la Recopa 1986 El 1992 guanyà la Recopa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció estatal jugà 50 partits i aconseguí la medalla d’argent als Jocs Mediterranis 1983 La temporada 2009-10 tornà al CN Catalunya com a entrenador del primer equip i aconseguí el Campionat de primera divisió, que retornà l’equip a la divisió d’honor

Conegut esportivament com Juanito , fou tècnic de la selecció catalana sub-18 que es proclamà campiona d’Espanya 2004 També dirigí diversos equips catalans a la divisió de plata, com el Futbol Sala Gavà, el Manresa Futbol Sala i el Playas de Salou Futbol Sala 2007-08 Posteriorment entrenà el Burela CD 2008-09, amb el qual disputà la promoció d’ascens a divisió d’honor La temporada 2009-10 debutà en aquesta categoria entrenant el Marfil Santa Coloma Més endavant entrenà el Futbol Sala Zamora 2010-11 i la temporada següent fitxà per l’Al-Rayyan, campió de la Lliga de Qatar

Començà a arbitrar el 1972 a la Federació Territorial Barcelonesa de Patinatge El 1977, per motius laborals, s’afilià a la de Girona El 1984 assolí la categoria internacional Fins el 1997, any de la seva retirada, dirigí 410 partits de la divisió d’honor, 10 finals de la Copa del Rei i 215 partits de competicions internacionals Participà en set Campionats del Món i quatre d’Europa, en dues Copes de les Nacions de Montreux, una Copa Llatina i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què l’hoquei sobre patins fou un dels tres esports de demostració

Ala conegut com Chacho , debutà a la divisió d’honor estatal amb l’equip Indústries García el 1993 Romangué tres temporades al club i posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell i al Futbol Club Barcelona El 2000 retornà a l’Indústries García, que al cap de poc prengué el nom de Marfil Santa Coloma on jugà la resta de la seva carrera, a excepció del seu pas pel Manresa Futbol Sala el 2004 Entrenà diversos equips catalans i formà part del cos tècnic d’alguns equips del Marfil Santa Coloma El 2012 creà una plataforma digital dirigida a entrenadors de futbol sala

Ala del Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà al Futbol Sala Sant Cugat i poc després tornà a la disciplina del FC Barcelona, jugant a la divisió d’honor La temporada 2002-03 descendí a la divisió de plata El 2004 fitxà pel Futbol Sala Vilassar de Mar i posteriorment jugà al Manresa Futbol Sala, al Club Futbol Sala Vall del Tenes, al Montornès Futbol Sala, a l’Hospitalet Bellsport i al FC Barcelona B, combinant divisió de plata i primera divisió estatal Jugà amb la selecció catalana

Al final de la dècada dels vuitanta jugà amb el Madrid 1981-83 i amb els Bombers de Barcelona, equip en què feu d’entrenador També fou entrenador de l’Horta-Guinardó Voleibol 1992-94, club que ascendí a primera divisió 1993-94, i del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1995-2002, equip amb el qual assolí la Lliga Catalana 1995, 1996, el Campionat de Primera Divisió 1995 i l’ascens a la divisió d’honor, i del Son Amar de Palma, Mallorca 2003-05 Com a jugador fou internacional amb la selecció de Iugoslàvia