Resultats de la cerca

Professor universitari i deixeble d’AMomigliano i LRusso, es donà a conèixer amb La poetica del decadentismo italiano 1936 Exposà la seva metodologia a Poetica critica e storia letteraria 1963 Els estudis sobre diverses èpoques de la literatura italiana són nombrosos i importants Metodo e poesia di LAriosto 1947, Carducci e altri saggi 1960, L’Arcadia e il Metastasio 1963, Classicismo e neoclassicismo nella letteratura del’700 1963 i altres Són fonamentals també els seus estudis sobre Leopardi

Es formà a Venècia al taller de JSansovino Autor d’un Sant Joan Baptista 1550, San Zaccaria, Venècia i de decoracions en estuc Scala d’Oro del Palazzo Ducale de Venècia Treballà amb Palladio i amb Il Veronese en diferents obres d’ornamentació Villa Barbao 1565, Maser El seu estil es caracteritzà per l’elegància i el refinament típicament manierista, que recollí de la cultura figurativa florentina i romana Sant Jeroni 1569, església de Santa Maria dei Frari, Venècia

Després de realitzar diversos curtmetratges, el 1966 dirigí Här har du litt liv ‘Els focs de la vida’ i Am Stram Gram 1967 El 1972 féu Utvandrarna ‘Els emigrants’ i Nybyggarna ‘El nou món’ que conegueren un èxit notable tant dins de Suècia com a fora Altres films seus són Zandy's Bride 1973, Hurricane 1978, Ingenioer andress luftfaerd 1982 Posteriorment dirigí el documental Sagolandet 1988 i el llarg-metratge Il Capitano 1991, premiat a Berlín

Format a Bolonya al taller dels Carracci, anà a Roma, on treballà amb Caravaggio, que ell després acompanyà a Nàpols i a Malta Autor d’obres com Enees i Anquises Musée du Louvre, París, Caín mata Abel Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, sintetitzà el classicisme bolonyès i el realisme caravaggesc Al final, influït per Correggio i Il Parmigianino, el seu estil es tornà més lliure i refinat frescs de la catedral de Reggio de l’Emília

Inicià la dinastia Kara Yülük Osman 1378-1435 En les lluites de Tamerlà i Baiacet, els Ak Koyunlu afavoriren el primer El 1467 derrotaren els Kara Koyunlu i s’annexaren el seu territori Amb la derrota, l’any 1473, d’Uzun Hasan, el 1508, pel soldà otomà Mehmet II començà la davallada de la dinastia fins que fou anihilada, el 1508, pel xa safàvida Ismā'īl I Els Ak Koyunlu conservaren, però, alguns feus fins al 1524

Vida Tot i que és considerat venecià, segons consta en la seva primera collecció d’obres del 1705, és possible que Lotti nasqués a Hannover, on el seu pare havia estat mestre de capella El 1683 residia a Venècia, on estudià amb G Legrenzi i el 1687 constava com a cantor en el cor de la basílica de Sant Marc Des del 1689 fins al 1736 ocupà diversos càrrecs en aquesta església, des d’ajudant d’organista fins a primer organista El 1736 culminà la seva carrera musical amb el nomenament com a primer mestre de capella a Sant Marc, càrrec que ocupà fins a la seva mort Lotti escriví gran quantitat de…

Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…

El protagonisme de l’any 2010 va recaure en 2 processos d’indubtable rellevància domèstica i internacional El primer va ser el que va consagrar com a successor de Kim Jong Il un dels seus fills, Kim Jong Un Després de diversos anys d’incerteses motivades, en part, pel deteriorament físic de Kim Jong Il, la remodelació del Govern al juny va donar més poder a alguns dels seus collaboradors més fidels, mentre que la celebració al setembre del primer congrés del Partit Coreà dels Treballadors des del 1980 va servir per a elevar el rang de Kim Jong Un i per situar-lo en…

Fill del compositor Alessandro Striggio, rebé una bona educació musical i fou intèrpret de viola, estudià dret i feu carrera com a diplomàtic Després de la mort del seu pare 1592, en publicà la darrera sèrie de madrigals Posteriorment, escriví diversos textos per a obres de Claudio Monteverdi, dels quals només ha restat el de l’òpera La Favola d’Orfeo 1607, basat en Euridice 1600, d’Ottavio Rinuccini Striggio escriví també textos per a Marco da Gagliano Il sacrificio d’Ifigenia , 1608

Deixeble de Cesare Tallone Pintà en un estil convencional fins el 1892, que adoptà el divisionisme com a tècnica i s’acostà a conceptes simbolistes conjugats amb inquietuds socials El 1900 presentà a París l’obra allegòrica Specchio della vita 1895-98 El 1904 es posà a les portes de l’abstracció amb el seu audaç oli Il Sole Torí, coll privada Residí gairebé sempre al seu poble —signava Pelizza da Volpedo —, on se suïcidà en morir la seva esposa