Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
macabeu
Viticultura
Tipus de raïm de gra mitjà, verd clar i molt dolç.
Es conrea a Catalunya, especialment al Penedès, i a les Illes És una de les varietats utilitzades en l’elaboració de xampany en aquestes zones
aranger
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 6 a 12 m d’alçada, espinós, de fulles verdes tot l’any, amb el pecíol alat; els fruits, les aranges
, neixen formant raïms.
Originari de les Antilles, és conreat sobretot al sud dels EUA, a Israel, al sud d’Àfrica i també, alguna vegada, a les Illes Balears
olivella
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les cneoràcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues, sèssils, enteres, coriàcies i lluents, de flors grogues, en petits ramells axil·lars, i de fruits drupacis amb tres cocs.
Espècie mediterrània occidental, es troba a les Illes Balears i als territoris de l’Empordà i el Rosselló, en màquies i matolls, sobre terreny calcari
Capella de Manacor
Música
Agrupació polifònica fundada el 1899 a Manacor per Antoni Pont i Antoni Noguera i Balaguer.
Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades
gavina corsa
Gavina corsa
© Jiří Ševčík
Ornitologia
Gavina d’uns 50 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el bec d’un vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga, i les potes d’un gris verd.
Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears
regúlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8 a 10 cm, que tenen el plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, són insectívors i els mascles presenten una taca llampant a la part superior del pili.
Comprèn 5 espècies, que pertanyen totes al gènere Regulus i habiten a Euràsia, l’Amèrica del Nord, el Magrib i les illes Açores i Canàries
primera pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt dels tractats de pau que clogueren la guerra dels Trenta Anys a la mar Bàltica i que tingueren lloc a Oliva (maig del 1660), Copenhaguen (juny del 1660) i Kardis (juliol del 1661) entre Suècia, Dinamarca, Polònia i Rússia.
Suècia obtingué el reconeixement de la seva sobirania sobre Pomerània, Livònia, Escània, Blekinge i les illes Åland, fet que suposava l’hegemonia sobre la Bàltica
oceà Àrtic
Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la…
Miquel Duran i Pastor
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Estudià batxillerat al collegi Sant Alfons, de Palma, filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià i s’especialitzà en història a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 Doctorat per la Universitat de Barcelona 1972, exercí l’ensenyament en diversos centres de Palma i de la Part Forana de Mallorca Entre el 1973 i el 1978 fou professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, a Palma Membre del Patronat d’Estudis Universitaris per a la creació d’una universitat en aquesta ciutat, des del 1978 és professor de la Universitat de les Illes Balears El 1984 assolí la…
Kvarner
Badia
Ampli entrant de la costa adriàtica, a Croàcia, entre la península d’Ístria i l’arxipèlag dàlmata.
Es distingeixen el Gran Kvarner, al N —illes de Cres i Krk—, i el Petit Kvarner, al S Al fons hi ha el port de Rijeka