Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
Simó el Mag
Cristianisme
Personatge del cristianisme primitiu.
Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines
Guillem Vives i Roger
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat de sacerdot a Tortosa el 1899 El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion Palma, Mallorca, on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879 Pel maig del 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera
Eduard Vitòria i Miralles

Eduard Vitòria i Miralles
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Ingressà en la Companyia de Jesús 1887, es llicencià en ciències físicoquímiques a València 1896 i es doctorà en química a Lovaina 1904 Fundà el Laboratori de l’Ebre, a Tortosa 1905, on investigà, dirigí tesis doctorals i feu publicacions importants, com un Manual de química moderna 1910, en castellà, que assolí catorze edicions, amb més de cent mil exemplars Fundà l’ Institut Químic de Sarrià 1916, que dirigí durant quaranta anys Fou president en dues ocasions de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1921 inicià la publicació de la revista de química Afinidad
Claude Vignon
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Residí uns quants anys a Itàlia, on rebé la influència dels manieristes, d’Il Caravaggio i dels venecians Tornà a França, i fou nomenat professor de l’Académie Royal de Peinture treballà per a la cort per a Lluís XIII, Maria de Mèdici, Richelieu, etc i, principalment, per a l’Església Són nombrosos els quadres conservats de tema religiós, amb un colorit molt viu i ric i d’un moviment molt accentuat, propis d’un temperament apassionat Jesús i els doctors Musée des Beaux-Arts, Grenoble i El martiri de Sant Mateu Musée des Beaux-Arts, Arràs
posició
Música
Característica d’un acord determinada per l’element constitutiu que es troba a la veu superior.
Quan la nota més aguda d’un acord és la seva fonamental, aleshores l’acord està en primera posició o posició d’octava 8a Quan la nota més aguda d’un acord és la seva 3a, l’acord està en segona posició o posició de 3a Quan la nota més aguda d’un acord és la seva 5a, aleshores l’acord està en tercera posició o posició de 5a Cal assenyalar que, en l’àmbit anglosaxó, la paraula position no correspon a aquesta definició, sinó al que s’ha definit com a disposició en l’article corresponent Posició © Fototecacat/ Jesús Alises
Onofre Cerveró
Filosofia
Humanista i catedràtic de l’estudi general de Lleida.
Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell
Desiderio da Settignano
Escultura
Escultor italià, considerat el millor escultor florentí del primer Renaixement, després de Donatello i Luca Della Robbia.
Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina
Càndid de Dalmases i Jordana
Historiografia
Historiador, fill de Faust de Dalmases i de Massot.
Jesuïta 1921 i sacerdot 1936, es doctorà en història a Madrid el 1944 fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma 1947-54 i 1957-64, rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès 1954-57 i director 1947-54 i 1957-64 de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on publicà Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola 1943-65 i l’edició crítica dels Exercitia en collaboració amb JCalveras 1969 Fou autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja 1964
Squash Lleida
Esquaix
Club d’esquaix de Lleida.
Fundat el 1985, fou molt actiu durant els primers anys i organitzà la Lliga Catalana per equips 1985 i el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 1986 També organitzà anualment l’Obert Internacional Ciutat de Lleida i diverses proves del Circuit Winston Inicialment destacà el canadenc Patrick Ossman i als anys noranta i al principi del 2000 Iván Flores, Jesús Troya i Enric Falcón En la categoria d’equips fou dues vegades subcampió d’Espanya, guanyà una Copa del Rei i un Campionat de Catalunya Tenia cinc pistes d’esquaix, gimnàs, sauna i escola d’esquaix Tancà les portes l’any 2004
Marc Martí Moreno

Marc Martí Moreno
CITROËN COMMUNICATION
Automobilisme
Copilot d’automobilisme.
Inicià la seva carrera com a company del pilot Oriol Gómez, amb qui guanyà el Campionat d’Espanya de Rallis d’Asfalt 1994, títol que repetí amb Jesús Puras, com a equip oficial de Citroën 1999, 2000 El 2003 copilotà per primera vegada Carlos Sainz, amb qui continuà durant tres anys, en el Mundial de Rallis, fins que el pilot madrileny es retirà Llavors passà a ser el copilot titular de Dani Sordo, amb qui compartí cotxe en el Campionat del Món fins el 2009 El 2010 passà a ser el copilot de l’andorrà Albert Llovera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina