Resultats de la cerca

Els advocats del Futbol Club Barcelona i representants de l’Advocacia i de la Fiscalia de l’Estat signen a l’Audiència de Barcelona l’acord que posa fi a la causa per les irregularitats en el fitxatge de Neymar, denunciades el 2013 per un soci Els termes d’aquest acord estableixen que el club pagarà una multa d’uns 5,5 milions d’euros i exculpa d’aquesta manera el jugador, el president del club, Josep Maria Bartomeu, i l’expresident Sandro Rosell del delicte d’evasió fiscal Diverses personalitats vinculades al Barça, entre d’altres, l’expresident Joan Laporta 2003-10, es…

Fou el darrer jugador britànic que guanyà el torneig de Wimbledon i el primer que es féu amb els quatre torneigs més importants Austràlia, 1934 Roland Garros, 1935 Wimbledon, 1934, 1935 i 1936 i Forest Hill, 1933, 1934 i 1936, si bé no el mateix any, amb la qual cosa no obtingué la distinció d’ésser el primer vencedor del Grand Slam Guanyà quatre anys consecutius la Copa Davis amb la Gran Bretanya 1933, 1934, 1935 i 1936 Jugà un total de 52 partits entre el 1931 i el 1936, dels quals només en perdé set El 1929 havia estat campió del món de ping-pong

Provà sort com a jugador professional d’hoquei sobre gel, però a vint anys debutà a la gran pantalla amb un film de tall independent, Act of Vengeance 1985, de JMcKenzie Des d’aleshores ha participat en produccions cinematogràfiques com Parenthood 1989, de RHoward My Own Private Idaho 1991, de GVan Sant Point Break 1991, de KBigelow Bram Stoker's Dracula 1992, de FFCoppola Little Buda 1993, de BBertolucci A Walk in the Clouds 1994, d’AArau The Matrix 1999, dels germans Wachowski, i les seves dues continuacions The Gift 2000, de SRaimi, i The Day the Earth Stood Still 2008, de…

Fill d’una família protestant humil, a 17 anys fitxà pel Manchester United, equip amb el qual jugà 466 partits i fou autor de 178 gols entre els any 1963 i 1974 Amb el Manchester guanyà dos cops la Premier League anglesa 1965 i 1967 i una Copa d’Europa al 1968, el mateix any en què rebé la Pilota d’Or al millor jugador europeu També fou 37 cops internacional amb Irlanda del Nord En el cim de l’èxit esportiu i de la popularitat, l’alcohol i tota mena d’excessos el portaren per un camí de decadència esportiva Es retirà l’any 1984

Fou un dels cofundadors del Club Tennis Taula Bagà, creat l’any 1972 Fou jugador, entrenador i president de l’entitat durant trenta-un anys Fou un dels responsables de l’ascens de l’equip de categoria provincial a divisió d’honor estatal Com a entrenador de l’equip masculí, fou campió d’Espanya 1988, quatre vegades subcampió de Lliga 1988, 1996, 1997, 1998 i sis vegades campió de Catalunya 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 Després d’uns anys fora de l’elit, s’incorporà com a tècnic del Club Tennis Taula Borges, amb el qual guanyà la Lliga espanyola la temporada 2010-11

Fill de Francesc Díaz Alonso, fou conegut com Chico Díaz Format al CN Barcelona, fou jugador de paleta de cuir, pala curta i trinquet Davanter, en pala curta aconseguí set Campionats de Catalunya amb J Sala 1987, Francisco Bakero 1988, 1989, Antonio Carretero 1991, 1993, 1995 i Abraham Pereira 1992, i fou campió d’Espanya de clubs amb Antxon Mena 1993 En paleta de cuir, fou campió de Catalunya amb Sala 1987, Carretero 1994, Bakero 1996, Agustí Calvo 1996 i Àlex García 1997 En trinquet ho fou amb Calvo 1996 Exercí de seleccionador i entrenador de l’equip català de pala curta i paleta 2006-08

Ha estat considerat el millor manista català de tots els temps Fou jugador del CN Barcelona i actuà de davanter Aconseguí set Campionats de Catalunya, formant parella amb Narro 1960, Bichín 1961, Torres 1962, Jesús Bakero 1975, 1978, José Luis del Villar 1977 i Esteban Marcos 1983 Amb Narro fou també campió d’Espanya 1961, i es convertí en l’únic català que ho ha estat Exercí també de vocal de mà de la Federació Catalana de Pilota 1978-79 Retirat el 1983, durant més de trenta anys es dedicà a organitzar competicions socials al seu club i també el Campionat de Catalunya de la seva…

Debutà en el Palmeiras a la primera divisió brasilera 1970-72 Es traslladà a Europa i fitxà per l’equip belga de l’Standard de Lieja 1972-73 Posteriorment fitxà pel Terrassa 1975-78, on destacà com a davanter, i pel Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà el 1978 Traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, hi jugà la temporada 1979-80, i després ho feu en el Málaga 1980-81, el Sabadell 1981-82 i altres equips, com el Reus, el Girona, el Terrassa, el Polideportivo Almería, el Rubí i l’Àguila de Badalona 1986-87, compaginant tasques de jugador i d’entrenador

Fou conegut popularment com Busi Després de passar pel Barcelona Atlètic 1985-91, pujà al primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1999 Formà part del Dream Team Fitxà per la UE Lleida i es retirà el 2002 Aconseguí una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1997, cinc Lligues 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Després dugué a terme tasques d’entrenament de porters a les seccions inferiors del FC Barcelona, i en la temporada 2010-11 del primer equip És pare del jugador Sergio Busquets

Membre del Grup d’Empreses SEAT, l’any 1990 fitxà pel Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya en pala curta fent parella amb Paco Díaz 1991, 1993, 1995, Antxon Mena 1999, Àlex Garcia 2002 i Carles Sanz 2003, i en paleta de cuir amb Paco Díaz 1988, Antxon Mena 1999 i Ivan Calbó 2000, 2002 També guanyà el Campionat d’Espanya en paleta de cuir juntament amb Paco Díaz 1985 D’altra banda, fou subcampió del torneig internacional Capitán San Luis de l’Havana amb Àlex Garcia i Carles Sanz 2003 Fou jugador i entrenador de la selecció catalana de ferramenta 1980-2005