Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
llengua comuna
Lingüística i sociolingüística
Llengua coneguda o suposada que ha donat origen a una família lingüística (indoeuropeu, llatí).
Per extensió, hom anomena també així la llengua de caràcter més o menys uniforme, oposada als dialectes, procedent d’una reducció a unitat i que és utilitzada en tot un domini lingüístic
cirri-
Forma prefixada del mot llatí cirrus, que significa 'rínxol' (ex.: cirriforme, cirrípedes, cirrocúmul, cirroestrat).
plani-
Forma prefixada del mot llatí planus, que significa "pla' (ex.: planímetre, planigrafia, planoconvex, planocòncava).
muci-
Forma prefixada del mot llatí mucus, que significa 'mucositat', 'membrana mucosa' (ex.: mucífer, muciforme).
noct-
Forma prefixada del mot llatí nox, noctis, que significa "nit' (ex.: noctàmbul, lanta noctiflora).
falc-
Forma prefixada del mot llatí falx, falcis, que significa 'falç' (ex.: falcèmia, falciforme, falcirostre).
digit-
Forma prefixada del mot llatí dĭgĭtus, que significa 'dit' (ex.: digital, digitar, digitiforme, digitinervat).
so
Lingüística i sociolingüística
Qualsevol emissió fònica capaç d’ésser interpretada fonològicament.
A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua…
Josep Quevedo
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i teòleg.
Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits…
Albert Puig
Historiografia
Historiador.
El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634 Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 Fundació i successiu estat de este real monestir , de la qual Jovellanos féu un extracte Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810 Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí