Resultats de la cerca
Es mostren 2410 resultats
Ca n’Oriac
Barri
Barri perifèric, el més gran de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, de la qual és separat per la via fèrria.
Sorgí a partir del 1940, al voltant d’una antiga masia del s XV, a causa de la forta immigració de murcians, però fou a partir del 1950 que s’expandí ràpidament el 1962 tenia 11 111 h i el 1984 18 703 La carretera de Matadepera en constitueix l’artèria central el nivell urbanístic és força elevat al centre
Algar
Localitat
Localitat del terme municipal de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), al vessant occidental de la serra de Bèrnia.
El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertangué eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat del s XVI, que fou annexat a Callosa d’En Sarrià El 1584 la població morisca d’Algar passà al Magrib amb tot, el lloc és esmentat encara al s XVIII La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona Actualment és una masia
Nostrum, en concurs de creditors
La cadena de menjar preparat Nostrum sollicita el concurs de creditors en no poder refinançar el deute de 10 milions d'euros Nostrum té uns 130 establiments als estats espanyol i francès i a Andorra Al desembre, l'empresa d'alimentació lleidatana Masia Artesana, amb la qual ja collaborava, adquireix Nostrum, incloent-hi els contractes amb els més de setanta locals franquiciats
la Cisa

Santuari de la Cisa
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa del terme de Premià de Dalt (Maresme), entre aquest poble i Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, al segle XIII hom té referències del santuari des del 1408 l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques només en restà la imatge gòtica El nou edifici fou acabat el 1759 Fins el 1936 posseí una gran quantitat d’exvots mariners
Stanisław Ignacy Witkiewicz
Pintura
Filosofia
Literatura
Escriptor, filòsof i pintor polonès, conegut també amb el pseudònim de Witkacy.
Les seves novelles Pożegnanie jesieni ‘L’adeu a la tardor’, 1927 i Nienasycenie ‘Insaciabilitat’, 1930 expressen, sota una forma grotesca, els pressentiments catastròfics de l’autor sobre la civilització actual Excellí particularment en el drama fou un precursor de teatre d’avantguarda, com en W małym dworku ‘En la petita masia’, Szewcy ‘Els sabaters’, Bzik Tropikalny ‘La folla tropical’ i Matka ‘La mare’
Sant Vicenç de Barguja (el Pont de Bar)
Art romànic
L’antic lloc de Barguja, ara reduït a una masia, apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva església, dedicada a sant Vicenç, fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i és inclosa en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, dins del deganat de la Cerdanya
Barguja
Llogaret
Llogaret del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), a 1360 m d’altitud, a la dreta del riu de Barguja (afluent del Segre per l’esquerra).
L’antic lloc de Barguja, ara reduït a una masia, apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva església, dedicada a sant Vicenç, fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i és inclosa en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, dins del deganat de la Cerdanya
Segueró

Porta de l’entrada a la casa-torre situada a la façana oriental del castell de Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró
Sant Julià de Boada
Poble
Poble del municipi de Palau-sator (Baix Empordà), prop de la carretera de la Bisbal a Pals, al N de Sant Feliu de Boada.
L’antiga església de Sant Julià és un notable exemplar preromànic, d’una sola nau i amb arcs de ferradura Existia ja al segle X No hi havia culte i serví durant molts anys de dependència agrícola d’una masia, fins que l’any 1982, després de la seva restauració, fou consagrada de nou El lloc formà part del castell i després batllia reial de Palau-sator
Montargull
Antic terme i castell esmentat ja al s XIV, situat entre els municipis d’Anglesola (Urgell) i de Barbens (Pla d’Urgell).
Era situat en una petita altura on hi havia hagut un poblat ibèric Sembla que va desaparèixer a conseqüència de la Pesta Negra i es tornà a poblar al segle XVIII en el cens del 1359 consten 25 focs i al 1395 surt com a possessió d’Hug d’Anglesola Posteriorment, el lloc ha estat ocupat per l’antiga masia del Mingot, que havia estat ocupada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina