Resultats de la cerca

Emigrà als EUA 1913, i el 1925 s’installà a Nova York Practicà una pintura expressionista fins el 1939, posteriorment conreà l’abstracció d’inspiració surrealista i, des del 1947, se centrà en les formes pures i el color, plasmats en grans teles, en una progressiva simplificació que el portà pràcticament a la monocromia i al rectangle com a forma única Cap als últims anys de la seva vida els colors purs i apassionats s’enfosquiren, i el negre passà a predominar en les seves obres El 1987, la Tate Gallery de Londres, la fundació Juan March i la Fundació Caixa de Pensions, a Madrid, resumiren…

El 1914 fundà la societat Foment del Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas Presidí el Foment en diverses ocasions 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal Polemista brillant, el moviment “cívic” que volgué impulsar es ressentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques És autor de La reforma constitucional Lo que se intenta y lo que debiera hacerse…

Pertanyent a l’escola clàssica, elaborà una doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius 1815, precedent immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels rendiments marginals decreixents Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel 1844 es mostrà partidari de la regulació automàtica de l’emissió de bitllets i abonà el principi de les contrapartides metàlliques, que recollí la llei, segons la qual hom exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris Publicà Essay on the External Corn Trade 1815, An Essay on the Production…

Estudià a Berlín, on freqüentà els cercles literaris del naturalisme Juntament amb AHolz publicà les narracions Papa Hamlet 1889 i Neue Gleise ‘Noves vies’, 1892 i el drama Die Familie Selicke 1890, on dugueren a la pràctica una concepció pròpia del naturalisme El drama Meister Oelze 1892, biografia d’un assassí, és considerada la seva obra individual més important Posteriorment en les proses poètiques In Dingsda 1892 i Frühling ‘Primavera’, 1896 adoptà un to més líric, i en les novelles, entre les quals es destaquen Der Prinz ‘El príncep’, 1908, Amb toten Punkt ‘En un punt mort’, 1909 i…

Nebot de Luis de Góngora y Argote i membre de la Companyia de Jesús, ensenyà matemàtiques i astrologia a la Universitat de Mèxic Figura representativa del barroc, fou un concurrent assidu a certàmens literaris, els quals apareixen descrits en la seva obra Triunfo parténico 1683 Escriví també Primavera indiana 1662, Manifiesto filosófico contra los cometas 1681, Paraíso occidental 1684, Infortunios de Alfonso Ramírez 1690, considerada com el primer intent de novella mexicana, i Trofeo de la justicia española 1691, entre altres Com a cartògraf reial, féu excellents mapes, un dels quals fou un…

Disconforme amb Carles I de Castella, el 1519 s’uní a les Comunitats de Castella Nomenat cap de les milícies de Toledo i capità general de les tropes comuneres 1520, ocupà Medina i Tordesillas, però fracassà en l’intent de rebre el suport de la reina Joana I Substituït en el càrrec per Pedro Girón, després de la traïció d’aquest fou restituït el mes següent en el seu lloc gener del 1521 En produir-se divergències entre els comuners, es mostrà partidari de continuar la lluita, conquerí Torrelobatón, però per l’abril fou derrotat a Villalar i executat La seva muller, María Pacheco…

Doctor en teologia Degà de la catedral d’Oriola i vicari general sede vacante tres vegades rector de la universitat Publicà un Breve discurso apologético en defensa de la verdadera y lícita astrología 1613 i Defensa dominicana por la limpia concepción de María sin pecado original 1628 Deixà inèdita la seva obra més important ~1643 Diana desenterrada Antiguas memorias y breve recopilación de los más notables sucesos de la ciudad de Denia, desde su antiquísima fundación hasta el estado presente , recopilació que arriba fins el 1642, on mostra un concepte modern de l’arqueologia i l’epigrafia…

El seu treball denuncia els prejudicis amb què la societat occidental percep la cultura islàmica, i qüestiona la visió d’una cultura sobre l’altra Posa en evidència els conflictes intellectuals d’identificació, de manipulació i de propaganda de la memòria cultural, i en defuig una única visió Manté una actitud crítica sobre les condicions de vida de les dones als països islàmics, i sobre la imposició violenta de normes religioses Utilitza imatges fotogràfiques i filmacions que interrelacionen el text, la música, el silenci i la imatge El seu treball es mostrà a la Tate Gallery de…

Estudià a l’Escola Nacional de Belles Arts de Nantes i obtingué el Diploma Nacional Superior d’Expressió Plàstica Utilitza unes grans dosis d’humor per a lligar el seu univers personal amb l’espai collectiu, i per a reflexionar sobre la complexitat del món contemporani Mostrà els seus vídeos en certàmens com la Biennal de Venècia 1993 i São Paulo 1998, i el Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou 2000 i la Fundació Cartier per l’art contemporani 2001 L’any 2002 exposà a CaixaForum un conjunt de 20 obres entre vídeos i hologrames, i participà en el Fòrum Universal de…

Estudià política, filosofia i economia al Christ Church College d’Oxford, on es graduà el 1971 Es doctorà en filosofia islàmica a Harvard el 1978, any en què retornà a Cisjordània, on exercí la docència a les universitats de Birzeit i Hebrea de Jerusalem Professor i president de la Universitat d’Al-Quds, com a representant de l’OAP a Jerusalem, el 1987 es mostrà partidari que els palestins reconeguessin l’estat d’Israel i de la creació d’un estat binacional israelianopalestí Interlocutor dels israelians, patí l’hostilitat d’alguns sectors palestins, que l’expulsaren de la…