Resultats de la cerca
Es mostren 2645 resultats
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Llorenç des Cardassar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi litoral de Mallorca, entre els d’Artà (N) i Manacor (S i W).
L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…
el Somontano

Cova Picamartillos al riu Vero, al sector del Somontano aragonès
© Xevi Varela
Regió
Conjunt dels sectors més inclinats de la Depressió de l’Ebre (Aragó i Navarra) per la seva proximitat als Pirineus i la Serralada Ibèrica.
D’ací l’existència d’uns somontanos pirinencs, els més típics, i uns somontanos ibèrics Hi ha somontanos pirinencs a Navarra i a Aragó, aquest relacionat amb la història de Catalunya El Somontano de l’Alt Aragó és la regió a recer de les Serres Exteriors dels Pirineus Centrals de Guara, d’Arbe, etc, inclinada en glacis d’erosió bastits damunt l’Oligocè detrític, cap als àrids Monegres, que constitueixen el límit meridional Pertany a la conca del Cinca i es divideix en dues subcomarques A llevant, Vista del sector del Somontano de Barbastre © Vicenç Salvador Torres Guerola el Somontano de…
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…
Albigès
Ciutat
Territori centrat a la ciutat d’Albi, del Llenguadoc, Occitània, situat a la vall del Tarn.
Els comtes de Tolosa i d’Albigès hi establiren uns vescomtes, ja citats al segle IX, que no solament participaren activament a les lluites d’Occitània, sinó que també hagueren d’afrontar sovint la senyoria bisbal sobre la ciutat d’Albi A partir del 1066, com a descendents del casal de Carcassona per la comtessa Ermessenda de Carcassona , els comtes de Barcelona s’esforçaren a fer prevaler llurs drets sobre el vescomtat, bé lluitant contra els Trencavell, que, a més de vescomtes d’Albi, havien esdevingut comtes de Carcassona i, després, de Besiers i del Rasès, bé acceptant llur homenatge i…
el Joèu
Els ulls del Joèu, prop d’Era Artiga de Lin, al naixement aranès d’aquest riu
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la Garona per l’esquerra.
Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25…
terreny
Dret
Espai de terra destinat a un ús particular.
Hom en diu terreny obert quan no és tancat ni fitat El terreny tancat és el que és envoltat per una estacada, una tanca o qualsevol altre element que impedeixi d’entrar-hi, dret que la llei dóna al propietari d’un terreny, però l’obliga a respectar les servituds que graven el terreny L’entrada en terreny tancat és castigada pel dret penal, com també és considerat delicte la modificació de les estaques o tanques d’un terreny tancat El terreny fitat és el que d’una manera palesa mostra la prohibició d’entrar-hi sense permís de l’amo Les lleis de caça consideren vedats els terrenys o les…
Sant Vicenç del Castell de Lluçà

Sant Vicenç del Castell de Lluçà
Fototeca.cat
Església
Església romànica de Lluçà (Lluçanès), dalt d’un turó situat a prop del mas del Castell.
Té l’originalitat de ser una de les poques esglésies de planta circular que hi ha a Catalunya A l’est és capçada per un absis semicircular i al costat oest s’obre una porta de mig punt Dues finestres de doble esqueixada illuminen l’interior cobert amb una cúpula circular, mentre que l’absis té una volta de quart d’esfera El diferent tipus d’aparell constructiu, de carreus més grossos, visible a la part superior de la rotonda es pot interpretar com una represa de l’obra o potser pertany a una etapa constructiva diferent Recentment se n’ha restaurat la coberta i l’absis Com a parallels podem…
base

Bases de columnes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Part inferior de la columna, immediata al pla que la sosté.
La seva forma varia segons l’ordre arquitectònic, el país i l’època a què pertany Inicialment tenia una funció estructural, després convertida en ornamental Els exemplars més antics corresponen a les arts del Pròxim Orient i de l’India, en les quals hom troba precedents de les bases gregues Al principi la columna grega mancava de base el fust de la columna dòrica arrencava directament de terra A la base més simple, el plint, s’anaren acumulant altres elements els tors, les escòcies, etc, que constituïren els diversos tipus de base grega La base àtica és formada per dos tors…
fonema
Fonètica i fonologia
Unitat funcional mínima en l’anàlisi de la segona articulació.
Pertany a un sistema clos, generalment no superior a 45 membres, amb el qual es configuren tots els significats d’una llengua qualsevol Així, l’oposició significativa que hi ha entre casa /káze/ i rosa /róze/ demostra que les seqüències sillàbiques /ka/ i /rǫ/ tenen caràcter funcional en català però si hom hi aplica una permuta successiva fins que arriba als elements més petits, com ara entre casa /káze/ i cosa/ kóze/, la part mínima permutable, és a dir /a/ i /ó/, correspon al fonema Aquest procediment de commutació, emprat usualment pels fonòlegs estructuralistes, permet d’…
Marc Mayer i Olivé
Arqueologia
Epigrafista i filòleg.
Doctor per la Universitat de Barcelona 1972, ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant Des del 1992 és director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees, entre les quals destaca el Deutsches Archäologisches Institut o l’Association Internationale d’Epigraphie Grecque et Latine…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina