Resultats de la cerca

Fou professor de grec al Collège Royal 1611 i publicà Poematia exposita 1630

Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la…

Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí…

Destituït i emigrat a causa de les seves idees liberals 1823, es traslladà a Edimburg, on féu treballs d’investigació que publicà en el periòdic dels liberals emigrats Retornat el 1830, fou diputat a corts set vegades per València, i primer vicepresident del congrés 1844 Fou un dels químics més notables de la península

És autor de diverses publicacions d’abast romànic, especialment en el camp del portuguès, de l’occità i del retoromànic És també autor d’una Katalanische Grammatik 1929, utilitzada durant molt de temps a les universitats alemanyes

Fou autor d’importants investigacions sobre estàtica dels fluids, dilatació de líquids i gasos, vapors saturants, i variacions de la temperatura de fusió a fortes pressions

Fundà la primera escola d’electrotècnia d’Itàlia 1886, que portà el seu nom Membre de l’Accademia delle Scienze de Torí, és conegut pel descobriment dels camps magnètics rotatius, d’on deduí un gran nombre d’aplicacions als motors elèctrics, que foren la base del transport de l’energia elèctrica a distància i que generalitzaren la utilització dels transformadors

Professor a Viena, el 1887 descriví l’agent causant de la meningitis cerebroespinal meningococ de Weichselbaum