Resultats de la cerca
Es mostren 2467 resultats
José Pedro Gil Moreno de Mora
Esquí
Esquiador.
S’inicià a l’estació de la Molina i fou campió d’Espanya juvenil –escolar i federat 1969, 1970– en combinada El 1971 s’incorporà a la selecció espanyola absoluta d’esquí alpí Fins el 1976 participà en proves de la Copa d’Europa i de la Copa del Món de descens Es classificà pels Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1976 en descens, però una malaltia li impedí disputar la cursa després d’haver participat en els entrenaments oficials Es retirà el 1977 Posteriorment, fou entrenador de la federació catalana i de diferents clubs
Sergi Bellavista Rodríguez
Motociclisme
Ciclista i motociclista especialitzat en trial.
Començà a practicar bicitrial al Motoclub Cingles de Bertí Guanyà diverses vegades el Trofeu Generalitat i el Campionat dels Països Catalans El 1991 fou campió de Catalunya, d’Espanya i del Món en categoria poussins La temporada següent repetí com a campió de Catalunya i d’Espanya i fou quart al Campionat del Món Parallelament practicà trial en moto i fou sotscampió d’Espanya 1993, tercer al Campio-nat d’Espanya i cinquè al Campionat d’Europa 1995 El 1997 deixà el bicitrial per les proves de motocròs de resistència
Mònica Barceló Llanes
Mònica Barceló Llanes
© Arx. M. Barceló Llanes
Esquí
Esquiadora.
Iniciada de jove en la competició, guanyà el Campionat de Catalunya infantil 1977, el Campionat d’Espanya en la prova d’eslàlom gegant 1977, en categoria benjamí, i 1983 i la Copa d’Espanya d’eslàlom gegant 1983 Fou campiona de Catalunya d’eslàlom especial 1985 i, en dues ocasions, campiona de Catalunya d’eslàlom gegant 1985, 1986 També fou subcampiona d’Espanya de combinada 1977 i eslàlom gegant 1986, i de Catalunya d’eslàlom especial 1986 Participà en diverses proves internacionals FIS, en la Copa d’Europa i en la Copa del Món 1982
Associació Esportiva Xino-Xano
Esport general
Club de Deltebre fundat el 1996 per promoure els esports d’aigua a l’Ebre.
La seva activitat principal és el piragüisme d’aigües tranquilles Alguns dels seus palistes han aconseguit èxits rellevants en l’àmbit català, estatal i internacional, com Marc Fluixà o Joan Ardit L’entitat organitza diferents competicions, com ara una de les proves de base de la federació catalana o la Mitja Marató de l’Ebre El 2005 posà en marxa la secció de llagut Té dues embarcacions la Furienta i la Saboga En aquesta disciplina guanyà la Lliga de l’Ebre 2007, una de les curses que organitza conjuntament amb la Lliga Catalana de llaguts
Associació Esportiva Genesis
Ciclisme
Entitat de Barcelona que promou el ciclisme per a discapacitats físics.
Fundada el 2003, competeix en els Campionats d’Espanya de paraciclisme, en els quals ha aconseguit nombrosos èxits També participa en la Copa d’Europa i en la Copa del Món en diferents modalitats, com carretera, proves en línia i contrarellotge Per altra banda, té un equip de BMX que competeix en el Campionat d’Espanya i en la Lliga Catalana Els seus corredors més destacats són Raquel Acinas, Ramon Álvarez i Juan José Méndez, que formen part del Club Ciclista Genesis, equip nascut el 2006 Practiquen al Velòdrom d’Horta
Associació Amics de Riudoms

Anna Bonet i Aloma Guerrero, integrants de l’equip de salvament i socorrisme de l’Associació Amics de Riudoms
Arxiu Associació Am ics de Riudoms
Esport general
Entitat esportiva i recreativa sorgida el 1980 a Riudoms.
Tingué com a objectiu construir una piscina al municipi El club és al complex del Parc de Sant Antoni i disposa de seccions de natació, natació sincronitzada, ciclisme i BTT, i salvament i socorrisme En aquesta darrera especialitat l’entitat organitzà els Campionats d’Espanya dels anys 1999 i 2000, en els quals els nedadors del club Josep R Nolla i Xavier Cruset foren subcampions per proves i medalla de bronze en la modalitat de SOS 1999 També destaquen Aloma Guerrero, Anna Bonet, Marta Bonet i Ivan Gertrudix
Olga Armengol Ramos
Atletisme
Atleta.
Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, competí en proves combinades com el pentatló, l’hexatló i l’heptatló Fou campiona d’Espanya d’hexatló en pista coberta en tres ocasions 1981, 1983, 1984 i establí el rècord estatal 1983 amb una marca de 4518 punts Baté en tres ocasions el rècord de Catalunya d’hexatló en pista coberta 1981, 1982, 1984, amb una millor marca de 3963 punts, i el rècord d’heptatló a l’aire lliure també en tres ocasions 1981, 1982, 1983, amb una millor marca de 5005 punts
Aschwin Wildeboer Faber
Natació
Nedador.
Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008…
,
fibrosi quística
Patologia humana
Afecció metabòlica hereditària amb caràcter recessiu, caracteritzada per l’anormalitat de les secrecions de les glàndules exocrines.
L’excés de mucositats secretades obstrueixen les vies fins i tot els intestins, els bronquis i els conductes pancreàtics, i els nivells de sodi i clor de la suor augmenten constantment Se sol presentar a la infantesa i es manifesta per manca de creixement, infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i emfisema El 1989 hom aconseguí d’identificar el gen l’alteració del qual és responsable de la fibrosi quística, localitzat en el cromosoma 7 Aquest gen alterat dona lloc a la producció d’una proteïna defectuosa, que encara no ha estat identificada, tot i que, per mitjà de procediments…
El que cal saber de la paràlisi de les cordes vocals
Patologia humana
La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moure les cordes vocals deguda a una alteració en les estructures nervioses que controlen la musculatura de la laringe La paràlisi, que pot afectar una corda vocal o bé totes dues, provoca de vegades un trastorn de la fonació, com és l’aparició d’una veu bitonal, i també un trastorn en la ventilació pulmonar, amb l’aparició de dispnea o dificultat respiratòria El mecanisme que més habitualment origina paràlisi de les cordes vocals és ta compressió d’algun dels nervis que arriben fins a les estructures laríngies per un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina