- La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moure les cordes vocals deguda a una alteració en les estructures nervioses que controlen la musculatura de la laringe. La paràlisi, que pot afectar una corda vocal o bé totes dues, provoca de vegades un trastorn de la fonació, com és l’aparició d’una veu bitonal, i també un trastorn en la ventilació pulmonar, amb l’aparició de dispnea o dificultat respiratòria.
- El mecanisme que més habitualment origina paràlisi de les cordes vocals és ta compressió d’algun dels nervis que arriben fins a les estructures laríngies per un trastorn localitzat al coll o el tòrax. Així, quan es presenta una paràlisi de les cordes vocals, és important de procedir ràpidament a la diagnosi de la causa, ja que es pot tractar d’un dels primers símptomes d’un càncer bronco-pulmonar o un càncer de tiroide que envaeixin o comprimeixin els nervis de la laringe.
- Quan una persona pateix d’una paràlisi de les cordes vocals, de vegades cal realitzar un examen molt detallat del sistema nerviós i fins i tot algunes proves específiques per a descartar la possibilitat que sigui deguda a un trastorn neurològic com ara esclerosi múltiple, un accident vascular cerebral o un tumor cerebral.
- No és estrany que, en molts casos, malgrat que s’efectuïn nombroses proves, no es trobi cap causa que expliqui el perquè de la paràlisi de les cordes vocals. En aquests casos, anomenats paràlisis idiopàtiques, generalment l’alteració se soluciona de manera espontània en menys d’un any, per bé que de vegades cal efectuar exercicis de foniatria per a millorar la disfonia.
- De vegades la paràlisi afecta ambdues cordes vocals i ocasiona un tancament gairebé total del pas de l’aire fins a la tràquea, cosa que produeix una dificultat respiratòria greu que pot causar complicacions irreversibles i que obliga a efectuar una traqueotomia, és a dir, una intervenció quirúrgica en què es fa comunicar directament la tràquea amb l’exterior.