Resultats de la cerca

Hongria hagué d’acceptar reduccions en l’exèrcit i fou obligada a cedir Eslovàquia i Rutènia a Txecoslovàquia, Transsilvània i part del Banat a Romania, i Croàcia, Eslavònia i la resta del Banat a Iugoslàvia En conjunt, perdé uns tres milions d’habitants i dues terceres parts del seu territori

Estudià a Niça i a París Només resta la seva producció posterior a la Segona Guerra Mundial, perquè el seu taller fou destruït per un bombardeig Conreà l’estil figuratiu i naturalista, i el seu tema predilecte fou el nu femení de formes sensuals Harmonia 1952, bronze Rebé nombrosos encàrrecs oficials

Escriví una vida de sant Servaci 1170, una trentena de cançons amoroses i la novella Eneit , la qual, quasi acabada el 1174, fou robada i portada a Thüringen, on restà nou anys, després dels quals l’autor l’enllestí 1184 La seva tradició lingüística i estilística pertany al nucli cultural renà

Tingué una primera etapa impressionista Després de la Primera Guerra Mundial simplificà el seu estil i arribà a un expressionisme poètic i suau molt moderat amb relació a la resta de l’impressionisme Pintà, especialment, personatges que representen la tristor de la vida quotidiana Circ a Flandes 1925, coll Mabille, Brusselles

Molt influït per Góngora, el seu estil és barroc És considerat el primer dels poetes de la literatura argentina, encara que una gran part de la seva obra encara resta inèdita Cal destacar Coronas líricas, que escriví al convent dominicà on es retirà cap al final de la seva vida

Polític sicilià S'oposà en el parlament a Ferran IV de Nàpols Després d’un exili 1811-12 a l’illa de la Pantelleria fou nomenat president de la cambra dels pars 1820 Participà en la reeixida revolta liberal del 1812 Restablert l’absolutisme 1821, restà al marge de la política

Es doctorà a Barcelona el 1806 A Palma es relacionà amb el comte d’Aiamans, el marquès de la Bastida, Josep Amengual, etc Publicà a El Europeo 1824 fragments de la seva obra Tratado de anatomía , que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita

Prior dels convents de Perpinyà i de Barcelona i provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa Fou catedràtic i rector 1644 de la Universitat de Perpinyà Autor d' Indulgencias de la correa 1677 i d’una relació titulada De los varones ilustres del Principado de Cataluña, que restà inèdita

El 1356 els ducs de Saxònia-Wittenberg reberen la confirmació de la dignitat electoral A la mort del darrer Ascània 1422 el ducat i la dignitat electoral, amb la qual restà confós, passaren 1423 al marcgravi Frederic III de Mísnia, de la dinastia de Wettin, que esdevingué elector Frederic I de Saxònia

És drenada per la riera de Vallalta o riera de Sant Pol El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt la resta comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar