Resultats de la cerca

El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu

Format durant el primer terç del s XX, prengué el nom de l’antiga església romànica esmentada ja el 1134 que s’alçava dalt el turó del mateix nom i que fou enderrocada el 1808 per les tropes napoleòniques el nou santuari 1908 fou enderrocat el 1917 en construir-se la fàbrica Asland A partir del 1950 rebé l’impacte del creixement industrial i de població de la regió de Barcelona, de manera que en 1960-70 la seva població sofrí un increment del 166% Travessat per la carretera de Barcelona a Sabadell, forma un continu urbà amb Cerdanyola L’església parroquial és dedicada a santa Maria Hi ha…

D’una gran importància religiosa en el context mesopotàmic, perquè era la seu del déu Enlil, els reis sumeris s’hi feien coronar Era ja extensa vers el 2700 aC, i durant el regnat d’Ur-Nammu 2113-2096 aC, de la dinastia III d’Ur, hi fou bastit el gran santuari d’Enlil, en ús fins a l’època neobabilònica segle VI aC Decaigué a partir del segle III dC Les excavacions, de 1889-1900 i des del 1948, han lliurat el temple d’Enlil l’ E-kur , diversos temples de la deessa Inanna i zigurats Hom hi ha trobat també un gran nombre de tauletes, moltes de les quals en sumeri

D’origen islàmic hi ha vestigis d’època romana, el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella El 1296 passà a la corona catalanoaragonesa passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran 1329, de Bertrand Du Guesclin 1366, de Sibilla de Fortià i de Violant de Bar El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana Posteriorment passà als marquesos de la Romana El 1931 fou declarat monument nacional Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular Conegut per castell de Luna , al costat hi ha el santuari de la Magdalena 1918-40…

Centre comercial i manufacturer d’una regió semiàrida que, mitjançant la irrigació per canals connectats als rius Byās i Rāvī, permet el conreu de blat, arròs, canya de sucre, cotó i mill, fet que converteix la ciutat en un mercat essencialment agrícola, en el qual s’ha desenvolupat la indústria química, tèxtil, de maquinària La poca pluviositat ha provocat repetidament malalties endèmiques a causa de les aigües estancades procedents de les filtracions dels canals El Temple d’Or, santuari principal del sikhs , fundat pel Rāmdās…

Una gran part del terme és ocupat per bosc de pins i matollar L’agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres Hom hi conrea també vinya, ametllers i cereals Hi ha molins d’oli La vila 164 h agl 1981 706 m alt és al cim d’un serrat A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet L’església parroquial és dedicada a santa Maria Prop seu hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols El 1971 fou agregat al municipi de la Freixneda, però el 1982 hom l’ha tornat a segregar

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del segle XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als segles XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del segle XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al segle XIX, i també el 1929,…

És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà Es formà, durant els ss XVIII i XIX, a l’indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553 El 1879 hi fou erigida una capella Sant Josep, que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l’antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l’Ajuda Dins el terme, a més de 571 h en poblament disseminat, es troben l’antiga parròquia de Santa Maria Savall, l’antiga quadra d’ Aguilar i el raval de l’estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà, en part dins el terme…

Es troba al pla de Montagut , situat prop de l’aiguabarreig del Fluvià amb el Llierca L’església parroquial de Sant Pere esmentada ja el 966, d’origen romànic i posteriorment molt reformada, fou possessió de la canònica de Girona A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut 597 m alt, el santuari del Cós, església de l’antic castell de Montagut o del Cós , esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, actualment enrunat Dels vescomtes de Bas segle XII passà als Cervera i als comtes d’Empúries Des del segle XIV formà part de la baronia de Castellfollit de la Roca, i el…

Les manifestacions més interessants d’aquest art són el Colonial Style i l’estil hispanocolonial El primer es desenvolupà als segles XVII i XVIII a les colònies britàniques de l’Amèrica del Nord, i el segon fou una conjunció de les tendències artístiques espanyoles i d’elements precolombins Aquest es desenvolupà durant els segles XVI-XVIII i produí nombroses construccions a Mèxic, Guatemala, Veneçuela, Equador, el Perú i les Filipines Els estils van del gòtic tardà al neoclàssic, passant pel mudèjar, el plateresc, el renaixement italià i el barroc Són importants el palau municipal de Tlaxcala…