Resultats de la cerca
Es mostren 6647 resultats
epibatidina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic extret de la pell de la granota Epipedobates tricolor
.
Es tracta d’un alcaloide, de fórmula empírica C 1 1 H 1 3 N 2 Cl, que té un poder analgèsic 200 vegades més elevat que la morfina Conté un anell de piridina unit a un clor i a un anell de sis àtoms de carboni amb un nitrogen que fa de pont al mig Hom pensa que el clor és responsable del poder analgèsic
obertura
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
Així, els fonemes es classifiquen en diversos graus d’obertura, d’acord amb les condicions fonemàtiques de cada llengua El sistema vocàlic del castellà, per exemple, n'ofereix tres el català i l’italià, quatre el francès, cinc l’anglès, sis etc La tendència a l’obertura és, tanmateix, un tret característic de les articulacions vocàliques, al contrari de les consonàntiques, que tendeixen al tancament, segons GStraka
bloc Johansson
Física
Tecnologia
Peça paral·lelepipèdica d’acer trempat emprada com a element de mesura i de verificació.
Hi ha diversos jocs de blocs, amb sis graus de qualitat, composts per un nombre vaiable de peces els valors de les quals, compreses entre 0,5 i 100 mm, augmenten segons una progressió aritmètica El mesurament o la verificació són aconseguits combinant els blocs necessaris per obtenir la longitud desitjada L’error màxim admès és d’1/100 mm per a la juxtaposició de 5 peces
isòpters

Isòpters
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes format per individus socials comunament anomenats tèrmits, que presenten polimorfismes dins una mateixa espècie, segons la casta social a la qual pertany l’individu.
L’ordre inclou unes 800 espècies, distribuïdes en sis famílies, que habiten a les regions càlides i subtropicals, bé que també n'hi ha a les regions temperades Als Països Catalans són comuns Kalotermes flavicollis , que habita a les soques podrides, i Reticulitermes lucifugus , que també fa cau en soques podrides, envaeix les bigues d’edificis habitats i causa estralls en biblioteques, arxius, etc
Carles Roca Portolés
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà gran part de la seva trajectòria esportiva, i guanyà sis Campionats de Catalunya 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1976, 1979-83, 1989 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on aconseguí la medalla de plata, i Los Angeles 1984
Josep Maria Puig Bori
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1924 i dos cops de 1500 m lliure 1921, 1924 En waterpolo, guanyà sis Campionats de Catalunya de primera categoria 1923, 1924, 1925, 1929, 1930, 1934 i durant el període 1924-33 jugà 9 partits internacionals, en els Jocs Olímpics de París 1924 i Amsterdam 1928, i els primers Campionats d’Europa 1927
Juan Roberto Martínez Martínez
Futbol
Futbolista conegut com Roberto Martínez.
Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-74 procedent del Banfield argentí L’estiu del 1974 fou traspassat al Real Madrid i, després de jugar sis campanyes amb els blancs, retornà a l’Espanyol 1980-82 Sumant les dues etapes com a jugador blanc-i-blau disputà 111 partits de Lliga i marcà 36 gols Fou cinc vegades internacional amb la selecció d’Espanya
Jordi Fàbregas Bosch

Jordi Fàbregas Bosch
Arxiu J. Fàbregas
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona Guanyà sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, quatre Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979, tres Lligues estatals 1970, 1977, 1978 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976
Miquel Alonso Granero

Miquel Alonso Granero, amb la seva parella de ball Eva María Angües, al British Open (2003)
Eugenio Úbeda
Ball esportiu
Ballarí esportiu.
Fou un referent del ball professional català i espanyol Juntament amb la seva parella, Eva María Angües, guanyà vuit Campionats d’Espanya de balls llatins 1998-2005 En la mateixa especialitat foren sis vegades campions del món 2000-05 Guanyà també el British Open 2001, 2003, 2004 i el German Open 2004, 2005 Posteriorment fou seleccionador català de ball esportiu en la disciplina d’estil internacional
Miquel Orobitg Guitart
Esports de tir
Tirador de precisió amb discapacitat física.
Participà en tres Campionats del Món 1994, 1998, 2002, en el segon dels quals conquerí una medalla d’or i una de bronze per equips, i en sis d’Europa 1995, 1997, 2000, 2001, 2003, 2007, en els quals assolí una medalla de plata 2000 i una de bronze 2001 També disputà els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina