Resultats de la cerca
Es mostren 6642 resultats
Antoni Balaguer
Gramàtica
Cristianisme
Llatinista i escriptor religiós.
Franciscà observant, fou predicador i mestre de gramàtica al convent de Sant Francesc de Palma Escriví dues obres gramaticals, Themas grammaticales , inèdita, i Significados de las ocho partes de la oración Palma 1789 sis reedicions fins a l’inici del s XIX Deixà inèdites diverses hagiografies escrites entre els anys 1770 i 1773, en castellà i en vers llatí, i un diccionari mallorquí-castellà-llatí, avui perdut
,
Joan Llorens Sendrós
Atletisme
Atleta.
Destacà en els llançaments, però també conreà el triple salt, prova en la qual establí el rècord català 1924 Es proclamà campió de Catalunya de llançament de disc 1925, 1931, 1932, prova en què baté sis cops la millor marca catalana, i de llançament de martell 1923, 1924, 1925, 1928 En aquesta especialitat també fou campió d’Espanya 1923, 1924, 1925 i recordista estatal 1926
Enric Blanco
Futbol
Futbolista.
Destacà com a davanter a les files del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1915-17 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1917-1925 Endarrerí la seva posició a migcampista, i jugà un total de 148 partits, en què marcà 18 gols Fou sis vegades campió de Catalunya 1920-25 i campió d’Espanya 1920, 1922, 1925 En dues ocasions formà part de la selecció catalana
Miquel Orobitg Guitart
Esports de tir
Tirador de precisió amb discapacitat física.
Participà en tres Campionats del Món 1994, 1998, 2002, en el segon dels quals conquerí una medalla d’or i una de bronze per equips, i en sis d’Europa 1995, 1997, 2000, 2001, 2003, 2007, en els quals assolí una medalla de plata 2000 i una de bronze 2001 També disputà els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012
Marià Oliveres i de Plana
Científic.
Era eclesiàstic i cabiscol de la catedral de Barcelona El 1784 fou un dels tres científics que dirigiren l’enlairament del primer baló aerostàtic dels Països Catalans, sis mesos més tard del dels germans Montgolfier, a París El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions, com Ventajas y utilidades del cultivo y uso de las patatas 1787
Picarol
Setmanari
Setmanari d’humor, publicat a Barcelona des del 10 de febrer al 16 de març de 1912.
En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech
Niccolò Semitecolo
Pintura
Pintor italià actiu a Pàdua i Venècia entre el 1353 i el 1370.
Documentalment consta que el 1353 treballava a Venècia amb el seu pare, Donato Semitecolo Hom considera la seva primera obra la Coronació de la Mare de Déu 1341, Galleria Reale, Venècia Féu també sis plafons de la Libreria Capitolare de Pàdua amb la Trinitat, la Mare de Déu i quatre escenes de la vida de sant Sebastià, una de les quals datada del 1367
Enriqueta Rodon i Asènsio
Història
Fundadora de la congregació de terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell.
Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món
Aule Vitel·li
Història
Emperador romà (69).
Comandant de la Germània inferior, fou proclamat emperador per les legions Després que els seus generals hagueren vençut Otó, entrà a Roma Se li adheriren la Gàllia, Britània i Hispània Al cap de sis mesos de mala política, a l’Orient fou proclamat emperador Vespasià, els generals del qual venceren les legions de Vitelli a Cremona A l’entrada del general Primus a Roma, morí assassinat
Virgil Thomson
Música
Compositor nord-americà.
Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina