Resultats de la cerca

Provinent de la part de les possessions de Bonifaci, marquès del Vasto, heretada pel seu fill Manfred, el primer que prengué el títol de marquès fou el fill d’aquest, Manfred II 1175-1215 Manfred III 1215-44 esdevingué, en part, vassall de Savoia Al s XIV s’hi produïren diversos conflictes interns i invasions, però sota Tomàs III 1396-1416 destacà per la seva vida cultural Cobejat per Savoia, a la darreria del s XV s’alià amb França El 1549 passà al Delfinat i, més tard, a Savoia 1598

El primer dia de viatge oficial als Estats Units, el conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, es reuneix amb l’alcalde de Miami, Tomás Regalado, al qual presenta les línies econòmiques de Catalunya i explica el compromís del Govern català de celebrar un referèndum d’independència El dia 3, se signa el principal acord del viatge, la renovació de la collaboració entre els ports de Miami i Barcelona, en el qual, segons fonts de la delegació catalana, el cònsol espanyol intenta sense èxit incloure l’expressió "regne d’Espanya"

Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles

El 1879 s’inicià amb Tomàs Moragas, a Barcelona, i el 1880 fundà, amb Joan Vila i Ramon Quer, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell En 1880-83 participà en les exposicions del Cercle Artístic d’Olot i rebé de ple la influència de Vayreda Malgrat el seu talent, el 1888 hagué d’abandonar la pintura per a fer-se càrrec de la fàbrica familiar, cosa que no li impedí, però, d’aconsellar i encoratjar pintors sabadellencs de renom AVila Arrufat, AEstruch i MBurguès, entre d’altres

Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar

Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l’orde Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al collegi Universitat de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d’Aquino 1525, 1548 i d’altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme

Fundat el 1814 a la impremta de Felip Guasp, a causa dels diversos canvis, generalment polítics, prengué diferents noms Diario Constitucional de Palma 1820, Diario Constitucional Político i Mercantil de Palma 1820-22, Diario Balear, antes Constitucional 1823-36, Diario Constitucional de Palma de Mallorca 1836-52, El Mallorquín 1856-61 Publicà el notable Almanaque de las Islas Baleares , a cura de Tomàs Aguiló 1866-96, i perdurà fins el 31 de desembre de 1918 De tendència conservadora, publicà resums de les sessions de les corts Fou el diari més llegit de Palma

Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino

Aquest fet derivà en una prova de força contra la influència lerrouxista dins el moviment de Solidaritat Obrera, atès que Clarià i Palau eren caps dels tallers d' El Progreso Els anarquistes dirigents d’El Arte de Imprimir Tomàs Herreros, Josep Negre aconseguiren el suport de la federació regional juliol del 1908 i març del 1909 al boicot a El Progreso El conflicte, a més de debilitar la influència lerrouxista, afavorí l’aproximació entre els anarquistes i els socialistes, que s’uniren també al boicot, especialment a partir del desembre del 1908

Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció algunes són de tema històric El bastardo y el rey, 1851 El pastelero de Madrigal, 1862 El conde-duque de Olivares, 1870 i unes altres, de tema actual Los desheredados, 1865 María, 1868 La sangre del pueblo, 1869 També escriví un volum de Poesías 1835, a la manera de Zorrilla