Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Otó I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1832-62).
Fill de Lluís I de Baviera, fou designat per la conferència de Londres 1832 El 1844 atorgà una constitució La seva incapacitat per a encapçalar el moviment nacional i l’enemistat amb la Gran Bretanya, que es negava a abandonar les illes Jòniques, així com l’ajut que prestà a Àustria en la guerra contra França i Sardenya, motivaren una revolta militar, que el destronà
Staraja Ladoga
Localitat
Localitat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la riba del Volkhov, a uns 15 km de la seva desembocadura al llac Ladoga.
El centre de l’antic nucli està fortificat Fundada el 753, fou un centre comercial als segles VIII i IX, sota el domini dels escandinaus, que la denominaren Rus’, raó per la qual de vegades ha estat anomenada la primera capital de Rússia El 1730 el tsar Pere el Gran fundà la ciutat de Novaja Ladoga , i la localitat Ladoga passà a anomenar-se Staraja Ladoga
Dominica 2011
Estat
L’augment de les inversions públiques en infraestructures i habitatges va contribuir a revifar l’economia de Dominica Aquest increment va ser possible en gran part pel creixement de l’ajuda del Govern xinès, després que aquest país signés nous acords financers amb Dominica Aquests acords es van iniciar l’any 2004, quan la Xina va rellevar Taiwan com a soci polític i econòmic del país
La Voz de Menorca
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Maó l’1 d’octubre de 1906 com a portaveu del Partit d’Unió Republicana.
Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939
conferència de Viena
Història
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 1853 al 1855, per tal de resoldre la qüestió russoturca.
La guerra de Crimea feu que la Gran Bretanya, França, Àustria i Prússia optessin per mantenir els límits de l’Imperi Otomà i els drets dels seus habitants cristians abril del 1854 Al juny següent, Prússia es retirà de la conferència, per tal de no topar amb Rússia Les altres potències no assoliren del tsar la pau a Crimea, i això feu que hom dissolgués la conferència
La Unidad Católica
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en castellà, òrgan de l’associació de catòlics de Mallorca, fundada per J.M.Quadrado, que aparegué a Palma del 7 de març de 1869 al 23 de febrer de 1873.
Encara que Quadrado fou el seu principal redactor, tingué la collaboració de TAguiló, Roca i Cornet, MMaura, JRubió i Ors i JMaura, entre d’altres Fou sobretot una publicació de caràcter politicoreligiós, sorgida per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868 en aquest sentit, organitzà una gran campanya per a la recollida de signatures 132 890 a les Balears
Suma y Sigue del Arte Contemporáneo
Periodisme
Revista d’art i arquitectura apareguda a València entre el 1962 i el 1967, sense periodicitat.
Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figuraven Giulio Carlo Argan, Jean Cassou, Alexandre Cirici, Ángel Crespo, Romualdo Brughetti, Joan Josep Estellés, Tomàs Llorens, Bruno Zevi, Werner Haftmann i altres especialistes Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres
Sant Sínode
Òrgan eclesiàstic que regí l’Església russa del 1721 al 1917.
Creat per Pere el Gran en substitució del patriarcat de Moscou , fou un mitjà d’assegurar-se la dependència de l’Església Espècie de ministeri del culte, era presidit pel mateix tsar, cap suprem de l’Església, que s’hi feia representar pel procurador superior laic i per deu o dotze membres eclesiàstics Desaparegué amb la caiguda del tsarisme i el restabliment del patriarcat de Moscou 1917
Revista Ibérica de Ex Libris
Publicacions periòdiques
Publicació fundada a Barcelona, el 1903, per Víctor Oliva i Sala, i impresa als tallers del seu pare, Joan Oliva i Milà (Oliva de Vilanova).
De periodicitat trimestral, reproduí una gran quantitat d’exlibris d’artistes com Alexandre de Riquer, J Triadó, etc, i inclogué articles de R Miquel i Planas, Pau Font de Rubinat, el mateix Víctor Oliva i altres collaboradors, en català, castellà i portuguès La impressió emprà els procediments més avançats i era feta damunt paper de fil Deixà de publicar-se cap a la fi del 1905
Picarol
Setmanari
Setmanari d’humor, publicat a Barcelona des del 10 de febrer al 16 de març de 1912.
En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech