Resultats de la cerca

Presidit per Antonio Garrigues Walker, que hi aportà el Partido Demócrata Liberal, recollí sobretot quadres i militants de la Unión de Centro Democrático Inspirat i liderat per Miquel Roca i Junyent i amb el suport de CDC, es presentà sense èxit en les eleccions del 1986 amb la intenció de convertir-se en una gran força de centre aquest fracàs, però, en precipitar la dissolució

El seu principal autor fou el bisbe d’Osca Vidal de Canyelles Serví de base el nucli legislatiu de Jaca, entorn del qual s’anà creant un cos de dret amb forta personalitat Contribuí a la unificació legislativa d’una gran part de les ciutats aragoneses la zona més contrària fou l’anomenada d’Extremadura Daroca, Terol i Albarrasí, que conservaren llur dret local fins el 1598

Conté 32 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Doradus , és de tercera magnitud, és del tipus espectral A0 i és situat a una distància de 300 anys llum La constellació de l’Orada conté també el Gran Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i una nebulosa brillant catalogada com a NGC 2070, el diàmetre de la qual és de 120 anys llum

Escriví sermons en castellà i llatí, obres teològiques i místiques És considerat un dels pares de la genealogia moderna Ideà un mètode d’enumeració dels avantpassats per a les taules d’ascendents, que utilitzà per primera vegada en la Noticia de la gran casa de los marqueses de Villafranca y su parentesco con los mayores de Europa Nàpols, 1676 i que més tard divulgà Stradonitz

Format a Sant Carles i amb Antoni Marzo Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1865-69 Succeí Felip Farinós com a professor d’escultura a Sant Carles 1890, on donà un gran impuls a aquells estudis Especialitzat en talla de fusta, es dedicà a la imatgeria religiosa i al retrat Hi ha obres seves a nombroses esglésies del País Valencià

A deu anys ingressà a l’Escolania de la Mercè Deixeble de Joan Baucis, quan en tenia tretze formà part de diverses orquestres Posteriorment fou membre de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, on arribà a ser violoncel solista Des del 1897, fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica Entre els seus alumnes destacà Aurèlia Sancristòfol

Conreà la novella psicològica amb Elói ou Romance numa cabeça 1932, Uma história de província 1934, Pântano 1940, A unha quebrada 1941, O marido fiel 1942 i Internato 1946 La seva bibliografia com a crític i assagista és molt extensa, amb una trentena d’obres, entre les quals es troba una gran biografia de Fernando Pessoa, de qui fou amic i el primer estudiós

Al servei de la cort imperial, en temps de Basili II, recollí una vasta sèrie de narracions hagiogràfiques, les ordenà cronològicament i els donà unitat estilística La seva obra, contínuament sotmesa a interpolacions, tingué una gran difusió però actualment resulta difícil de fixar-ne el nucli originari Venerat com a sant per l’església d’Orient, la seva festa se celebra el 28 de novembre

Muller de Šamši-Adad V , exercí la regència 809-806 aC durant la minoria del seu fill Adad-nirari III 809-782 aC Una llegenda, recollida pels autors clàssics, la fa muller de Ninos, li atribueix els famosos jardins penjants de Babilònia i la considera una gran guerrera, vençuda, però, a l’Índia després de quaranta-dos anys de regnat, deixà la corona al seu fill Ninia

Comte de Sebastiani de La Porta Intervingué en el cop d’estat del 18 de brumari Participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, Rússia i Europa central Derrotat Napoleó, es refugià a la Gran Bretanya Havent tornat a França 1816, fou diputat 1819-24, ministre d’afers estrangers 1830-32 amb Lluís Felip i ambaixador a Nàpols i a Londres Fou ascendit a mariscal 1840