Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Berthold Schweizer
Matemàtiques
Matemàtic alemany, naturalitzat nord-americà des del 1937.
Deixeble del prestigiós matemàtic Karl Menger, fou professor a les universitats de Califòrnia, Arizona i Massachusetts Amherst Impartí cursos en diverses universitats europees i publicà un gran nombre de treballs de recerca Especialista en àlgebra de funcions i en equacions funcionals, conjuntament amb Abe Sklas, fou fundador de la teoria dels espais mètrics probabilístics idea introduïda per Menger, disciplina d’un extraordinari interès científic
Antoni Santos i Antolí
Literatura catalana
Dramaturg.
El 1935 es traslladà a Barcelona, on es donà a conèixer com a autor teatral Entre les seves obres destaquen Bellamor 1950, L’Antònia 1951, Les ales de la nit 1956, Aquesta llar 1957, L’estudiant ros 1958, El gran giravolt 1958, Ciment orlat 1979, De professió romancer 1980, La tia Flora 1985, Miracle en el Castanyar 1986 i Una nit al “Mas Perdut” 1986
,
Joan Santacana i Armengol
Teatre
Actor.
Deixeble d’Enric Borràs Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina Interpretà dos dels seus èxits més destacats — L’idiota i El místic 1926— al cinema, dirigit per Joan Andreu El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus Residí a Madrid
Josep Sanchis i Bergon
Història
Metge i polític.
Llicenciat en medicina 1881, s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional Fou president del Collegi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Collegis Mèdics Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València 1906-07 i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat 1906, que presidí Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques Fou pare de Josep Sanchis i Banús
Honorat de Saleta i Cruxent
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada
duc de Saint-Simon
Historiografia
Literatura francesa
Nom pel qual fou més conegut Louis de Rouvroy, escriptor i polític francès.
Participà en la vida militar de l’època i, posteriorment, en la vida política i de la cort, on madurà la seva crítica a l’autocràcia de Lluís XIV Retirat de París, escriví nombrosos estudis històrics sobre l’alta noblesa i l’Església La seva obra més important foren unes Mémoires 1739-52, que no foren publicades fins el 1830, de gran valor documental
Kichinosuke Takamori Saigo
Història
Militar
Polític i militar japonès.
Samurai del clan Satsuma, combaté el shōgun de Yedo i féu costat al micado 1868 Nomenat comandant en cap de l’exèrcit, propicià la invasió de Corea, alhora que es mostrava en desacord amb la política reformista del govern imperial El 1873 dimití els seus càrrecs i dirigí una gran revolta dels samurais contra el govern 1877, però les forces imperials el venceren i se suïcidà
Beatriu Anna Ruiz
Cristianisme
Religiosa mística augustiniana.
Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies sobre ella
Luigi Rossi
Música
Compositor italià.
Estudià amb Jde Macque a Nàpols S'establí a Roma, on actuà com a organista i virtuós de llaüt El 1646 anà a França, on hom li encarregà l’òpera Orfeo 1647, d’una gran influència en el teatre musical italià i francès També escriví l’òpera Il palazzo incantato d’Atlante 1642, l’oratori Giuseppe, figlio di Giacobbe ~1640 i diverses composicions vocals
Julio Romero de Torres
Pintura
Pintor andalús.
Pintà composicions en les quals evocà l’ànima andalusa i principalment retrats de figures femenines, en un to eròtic i nostàlgic Obtingué primeres medalles en diferents exposicions la d’artistes independents celebrada a Madrid el 1907, la de Barcelona del 1911 i la Internacional de Munic del 1913 Gran part de la seva obra es troba en el museu que, dedicat a ell, hi ha a Còrdova