Resultats de la cerca

Situació Petita capella refeta l’any 1687 aprofitant-se l’absis i altres elements del temple romànic anterior ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel, desafectada i sense culte, és situada a l’extrem sud del nucli urbà de Castigaleu, al camí que baixa al barranc Mapa 32-11 251 Situació 31TCG003754 Església És una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada per un absis semicircular, unit sense solució de continuïtat amb els murs i la volta de la nau La porta, formada per un arc de mig punt, s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un campanar d…

La capella o ermita de Sant Lluc, situada dalt d’un turó al sud-oest del terme de Paçà, és documentada des del segle XI Consta, segons l’acta testamentària de l’arxilevita Ponç, datada l’any 1031, que aquest feu donació al seu fill Bernat de l’alou de Mentet amb la seva església, com també de l’església de Sant Lluc de Puig Rodon Posteriorment consta que Ramon Pellicer, en testament atorgat l’any 1338, deixà a l’església de Sant Lluc un llegat de dos sous A partir d’aquesta data sovintegen en la documentació local les deixes a favor de la capella de Puig Rodon, atorgades per habitants de Paçà…

L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un…

El lloc de Llauró apareix en la documentació medieval a partir del segle IX, concretament en un precepte de Lluís el Piadós de l’any 814, en el qual la villa Laurosone és consignada com a límit nord de Ceret A partir d’aquest moment són molt nombroses les escriptures conservades que d’una forma directa o indirecta fan referència a la vila de Llauró Des de la fi del segle XII hi ha constància documental d’una família senyorial cognomenada Llauró, els membres de la qual molt probablement foren els castlans del lloc, ja que els senyors eminents, almenys al segle XIII, n’eren els…

Un document del segle XI sense data, possiblement de l’any 1004 per la signatura del seu notari, parla d’una donació de terres i vinyes que fan Ermengol, la seva muller Ermessenda i la seva germana Glària, al servei de Sant Vicenç i Sant Marçal, cenobi del comtat de Berga situat a l’apèndix de Malanyeu, al lloc dit el Villar Donamus in servicio Sti Vicencii martiris, et Sti Marcialis pecia una de vinea francha, et alias de terra ad praescripto Caenobio et est in comitatu Bergitano in appendicio de Mallaneti in locum quem vocant Villar El lloc de Villar és esmentat ja en la…

Molt escasses són les referències sobre el castell de Meranges, del qual avui s’ha perdut completament el rastre La primera notícia sobre aquest castell data de l’any 1106, quan el dia 9 de febrer va ser consagrada l’església de Sant Vicenç de Rus, pel bisbe Ot d’Urgell i a instàncies de Bernat Ugó, Pere Gilabert, Sinfré Mir i altres habitants de la vila de Rus El bisbe la constitueix en parròquia, n’assenyala els límits, un dels quals és el terme del castell de Meranges in termino castri de Meranicus i estableix que aquesta parròquia pagui cada any el cens sinodal a Santa Maria de la Seu d…

La masia de Palau de Biure, avui del terme municipal d’Olvan, havia format part de la parròquia de Sant Martí de Biure i, en perdre aquesta les seves funcions, de Santa Maria de la Guàrdia El nom de la masia de Palau Palat, Palatiolo apareix ja en la documentació del segle XII L’any 1177 Pere de Merlès amb el consentiment de la seva muller i del seu fill, encomanà a l’orde militar del Temple la custòdia del Mas “Palat”, mas que possiblement és l’actual masia de Palau En el testament del trobador Guillem de Berguedà de l’any 1187 es fa referència, indirectament, però, a la masia…

La capella de Sant Pau, avui desafectada, ocupa el costat oest del claustre del cementiri, el qual és situat a la banda de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume Una menció documental d’aquesta capella data del 1294, en què el rei Jaume I de Mallorca notificà al veguer, al batlle i al jutge de Vilafranca que la vila havia de pagar una renda anual de 6 sous per tal de fer front a les obres d’engrandiment del cementiri, ja que la construcció de la nova capella n’havia ocupat una gran part L’any 1410, en una escriptura, aquesta església és esmentada com a “capella claustral”…

És mencionada per primera vegada juntament amb Sant Grau de Talltorta en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, que pretesament fou redactat el 819 però que en realitat és de mitjan segle XI L’església de Sant Climent del Soler apareix també l’any 1261, en què es consigna el mas de Sant Climent Tingué consideració de parròquia des de molt antic, ja que en la visita arquebisbal de 1312-14 figura com a única parroquial del terme de Talltorta Segons J Martí Sanjaume, al principi de segle es coneixien les ruïnes d’aquesta església que feien encara…

D’origen humil i formació autodidàctica, és considerat un dels pares de la música xilena Inicià la seva carrera compositiva en el moment en què Xile començava a autoafirmar-se com a nació Zapiola, juntament amb M Robles, fou dels pocs músics nadius importants de l’època al seu país, ja que la gran majoria dels que hi eren actius provenien d’altres estats sud-americans o bé d’Europa A només vint-i-quatre anys dirigí l’orquestra del Teatro Nacional de la capital Dirigí també la capella de música de la catedral de Santiago, on deixà nombroses composicions religioses El 1842 fundà…