Resultats de la cerca
Es mostren 7960 resultats
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)

Vista aèria del conjunt des de llevant. Hom hi pot observar el volum del palau abacial a llevant, les terrasses dels jardins i els horts monacals a migjorn i al costat del camí, a ponent, les runes de l’antic hospital monàstic.
J. Todó-TAVISA
Art romànic
Situació L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, també anomenat Sant Pere de Roda, és situat en un graó de l’abrupte vessant de llevant de la muntanya de Verdera, dins la serra de Rodes, a 520 m d’altitud sobre el nivell del mar A la carena de la serra, no gaire lluny del cenobi, hi ha l’antic castell de Sant Salvador de Verdera i vers tramuntana el poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, amb la seva església pre-romànica, que fou parròquia de Santa Creu i santuari dedicat a santa Helena Aquests conjunts, per llur situació geogràfica, són un magnífic mirador natural sobre…
Sant Pere d’Auira
Poble
Poble (1 200 m alt.) i antiga parròquia del municipi de Campdevànol (Ripollès), dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment
pic de Sacauva
Cim
Cim (1 758 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, el punt més septentrional del Principat de Catalunya, a l’oest del Rosselló.
pic de Perdiguero

pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
Puig de la Creu

Església al Puig de la Creu a Castellar del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al cim (671 m alt.) del puig de la Creu
, al NE del poble, termenal amb el municipi de Sentmenat.
el Cimadal
Cim
Cim culminant (1 497 m) de la serra que separa les aigües del riu de Conques i el Rialb, dins el terme d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
mola del Guerxet
Cim
Cim (1 122 m) que separa les valls de Rojals i de Castellfollit, a la Conca de Barberà, acinglerat, especialment pel vessant N, que domina el bosc de Poblet.
A l’E s’estén l’important bosc del Guerxet , del terme de Rojals
puig de Fontlletera
Cim
Cim (2 575 m) de la serra del Catllar, al límit de l’alta vall del Ter (Vilallonga) i del Freser (Queralbs), al N del coll dels Tres Pics.
pic de Cataverdís
Cim
Cim (2 812 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra (vall d’Ordino), damunt la coma de Llengonella, de la vall de Vic-de-sòs (Occitània).
episcopalià | episcopaliana
Cristianisme
Membre d’una església estructurada episcopalment, el tret característic de la qual és una organització de base jeràrquica, al cim de la qual hi ha la figura del bisbe.
Originàriament són episcopalianes l’Església anglicana i altres esglésies protestants que en depenen històricament Hom troba llurs antecedents en el conciliarisme i, més especialment, en l’episcopalisme, en tant que moviments que expressen un rebuig formal de la monarquia papal Els episcopalians s’organitzaren, a l’Estat espanyol, amb la fundació a Madrid de l’Església Espanyola Reformada Episcopal per Joan Baptista Cabrera i Ibarz, que en fou el primer bisbe 1896 Als Països Catalans, hi ha un prevere a la parròquia de Sabadell