Resultats de la cerca

Doctor enginyer de camins, canals i ports, fou collaborador dels serveis d’estudis de Banca Catalana , i treballà a la Direcció General d’Urbanisme Exercí la docència com a professor associat a la càtedra d’urbanisme i ordenació del territori 1989-92 i com a professor titular de legislació urbanística 1992-95 de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1977, fou escollit alcalde d’ Olot el 1984, càrrec que ocupà fins el 1996 i que compatibilitzà amb els de vicepresident 1987-94 i president de la Diputació de Girona…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre 1991 i en filologia italiana per la Universitat de Barcelona 2001, amplià estudis a Londres i a Berlín 1999-2001 inicià la seva carrera amb La lliçó 1996, d’Eugène Ionesco Posteriorment dirigí al Teatre Grec  El malaguanyat , una recreació escènica de la novella de Thomas Bernhard 1997, i El vuitè sentit  1998, dramatúrgia basada en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti, amb direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo El 1999 estrenà la seva pròpia obra Dies de Festa , i Ària del diumenge , dramatúrgia…

Estudià enginyeria química Tinent d’alcalde a l’Hospitalet de Llobregat 1979-91 i diputat al Parlament de Catalunya 1988-95, el 1993 fou elegit vicepresident d’ Iniciativa per Catalunya-Verds IC Diputat al Congrés el 1996 i reelegit el 2000, el 1998 s’integrà en el grup mixt del Congrés dels Diputats El 2000 fou nomenat president d’IC-Verds, en substitució de  Rafael Ribó i Massó , càrrec en el qual fou confirmat el 2004 i el 2008 El maig del 2002 fou elegit candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, i des d’aleshores impulsà un acord amb Esquerra Unida i Alternativa per formalitzar…

Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de València el 1985, any a partir del qual hi exerceix la docència, es doctorà el 1991 És un dels poetes dels vuitanta més interessants i representatius del País Valencià Del 1997 al 2004 fou vicepresident de la branca valenciana de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana És collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació Ha publicat, entre d’altres Passadís voraç del silenci 1985, Tatuatge 1989, premi Ausiàs Marc 1988, L’holandès errant 1994, premi Ciutat de Palma 1993, La mar 1997, premi Vicent Andrés Estellés 1996, L’odi 2005…

Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense  1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa  1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…

Fill d’un pastor protestant que el sotmeté a una estricta disciplina influència que ell mateix assenyalà posteriorment com a fonamental en la seva obra féu estudis de literatura a la Universitat d’Estocolm El 1938 s’inicià en la posada en escena, per al teatre, que alternà brillantment amb la fílmica Fou director dels teatres de Helsingborg 1944-46, Göteborg 1946-49, Malmö 1953-69 i el Dramaten d’Estocolm 1960-66 Escriví guions per a Alf Sjöberg i Gustaf Molander, i començà com a realitzador amb Kris ‘Crisi’, 1945 La pellícula Sommarnattens leende ‘Somriures d’una nit d’estiu’,…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1938, es doctorà l'any 1960 amb una tesi sobre la història clínica en pediatria, especialitat que exercí professionalment en hospitals, en consultori privat i també a la xarxa de l'Institut per a la Protecció de Menors als barris marginals de Barcelona Fou també membre de la Societat Catalana de Pediatria, de la qual fou secretari 1957-61 A banda de l'activitat mèdica, participà intensament en projectes de planificació i gestió de la sanitat l'any 1955 aconseguí que la junta directiva del Collegi Oficial de Metges assumís la necessitat d'…

Format a la Universidad Complutense de Madrid, de la qual fou professor 1965-74, posteriorment exercí la docència a la Universitat Autònoma de Madrid 1968-1974, a la Universitat de Barcelona 1974-1981 i  a la Autònoma de Barcelona 1981-2006, de la qual fou catedràtic des del 1981 i on codirigí també  D'Art  i fundà 1995 Locus Amoenus , revistes especialitzades Fou un destacat estudiós de la iconografia de l’edat mitjana i, molt especialment, de la illuminació de miniatures i manuscrits De la seva aportació sobresurten els estudis monogràfics sobre els grans promotors artístics…

Vida i obra Germà de Ramon Xuriguera   Entre el 1926 i el 1936 collaborà a les publicacions Lleida , La Jornada , Front , Art  i Combat , entre d’altres, i publicà les novelles de temàtica social Desembre 1934 i Hilde 1935 El 1939 s’exilià a la localitat occitana de Montauban, on fou un dels fundadors del Casal Català, i edità l’assaig El camí de Catalunya 1945 Participà en les revistes de la diàspora Quaderns de l’Exili , Per Catalunya  i Xaloc Retornà a Catalunya el 1949 Conreà diversos gèneres la poesia a Indíbil i Mandoni 1955, El cor vermell 1958, Les ales del vent 1962 i El silenci…

Estudià al Trinity College de Dublín, i més tard a Oxford, on sobresortí en els estudis clàssics El 1878 guanyà el premi Newdigate Dotat d’un domini excepcional del llenguatge, el seu estil brillant, que es reflectí tant en l’obra literària com en assaigs i articles en la premsa, aviat li reportà una notable popularitat Adoptà unes maneres afectades i frívoles que escandalitzaren la societat victoriana, la qual criticà amb ironia i mordacitat Això i l’hedonisme amoralista que professava obertament li crearen nombrosos enemics Fou un decidit partidari del corrent estètic de l’art per l’art del…