Resultats de la cerca

És la primera competició de polo femení que es disputà a l’Estat espanyol Prengué el nom de José O’Neill, gran aficionat a aquesta disciplina hípica i expert en doma clàssica, que en patrocinà la primera edició i d’aleshores ençà es convertí en el padrí del polo femení a Catalunya Es disputa al mes de març i hi han participat equips procedents de països com França, Irlanda, Holanda, Suècia, Argentina, Alemanya, Estats Units o la República Dominicana

Participà com a ciclista en competicions d’àmbit català i, des del 1949, també exercí de mecànic de bicicletes El 1959 obrí un taller amb el nom de Ciclos Escuin, a partir del qual creà l’equip del Club Ciclista Mollet-Escuin, actiu entre el 1962 i el 1996 En fou director esportiu i potencià els equips de base En formaren part posteriors ciclistes professionals, com Melcior Mauri o Jaume Hernández També fou directiu del club

Practicà el golf al Club de Golf Sant Cugat i al Club de Golf Llavaneres i, el 1971, fou un dels impulsors del Club de Golf Vallromanes Fou president d’aquest club durant onze anys 1975-85 Posteriorment fou president de la Federació Catalana de Golf 1984-95, promocionà la pràctica del golf en l’àmbit infantil i juvenil El Campionat interclubs boys-girls de Catalunya porta el seu nom, així com un torneig social del CG Vallromanes

Fundat el 1986 amb el nom de Club BMX Pneumàtics Almansa, fou el primer club de bicicròs de Catalunya José Manuel Almansa en fou un dels fundadors i primer president Organitzà curses del Trofeu Generalitat, la Lliga Catalana i el Campionat de Catalunya i treballà en la creació d’un equip que tingué presència als Campionats del Món i d’Europa El 2002 s’integrà en l’estructura de l’escola de bicicròs del Club Ciclista Gènesis

Fundat el 1930 amb la denominació de Grup Excursionista Àliga, el 1932 prengué el nom actual Inicialment disposava d’una secció de cultura i d’una biblioteca, i el 1933 s’amplià amb les seccions d’excursionisme i d’atletisme Durant la dècada de 1950 creà les seccions d’escalada i d’espeleologia Els anys seixanta arribà a tenir uns 700 socis, moment en el qual feu diversos descobriments espeleològics El 2010 tenia uns 300 socis

Fundat el 1957, nasqué de la fusió del Club Deportiu La Peira 1951 i del Club Deportiu Atlético Turonense 1956 Fou creat amb el nom d’Unió Deportiva Turó de la Peira i jugà en categories territorials El 1970 es fusionà amb la Penya Barcelonista del Turó de la Peira i adoptà la denominació actual Jugà en alguna ocasió a preferent catalana i disposa d’escola de futbol També practica tennis de taula, escacs i té grups de teatre

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

Aquest corrent agrupa diferents sensibilitats lingüístiques des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l’ortografia, fins a persones que propugnen també l’acceptació d’un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l’aspecte morfològic El corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l’aspecte ortogràfic com en el morfològic i en el lèxic, rep el nom de  lusisme

Al s XIV esdevingué feu de l’Imperi Passà a formar part dels feus de Hessen s XV, sofrí nombroses particions i fou augmentat amb els comtats de Pyrmont 1625, Cuylenburg i Tonna 1640 El 1682 esdevingué principat del Sacre Imperi, amb el nom de principat de Waldeck-Pyrmont Formà part de la Confederació del Rin i el 1867 fou incorporat a Prússia Estat lliure des del 1919, d’ençà del 1945 forma part del land de Hessen

Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags