Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
George Doncieux
Folklore
Folklorista francès.
Llicenciat en dret i doctor en lletres, entre el 1880 i el 1884 collaborà en diverses revistes parisenques amb articles de crítica literària i amb poesies Després es dedicà gairebé exclusivament a l’estudi de la cançó popular Le romancero populaire de la France , pòstum 1904, té un gran interès per a la cançó catalana, tot i que els seus mètodes han estat superats
Rafael Destorrents
Pintura
Pintor i miniaturista, fill de Ramon Destorrents.
Beneficiat de Pedralbes, és anomenat de vegades Rafael Gregori És autor de les pintures del Missal de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, d’un gran valor artístic —especialment la composició del Judici Final i de les caplletres historiades—, donat pel bisbe Joan Armengol 1403 Decorà també el Missal dels Consellers, per a la capella de la casa de la ciutat 1410, perdut
Nigel Dennis
Literatura anglesa
Periodisme
Teatre
Novel·lista, dramaturg i periodista anglès.
Publicà la seva primera novella el 1949, encara que no assolí la popularitat fins a Cards of Identity 1955 de la qual feu una versió teatral, on amb una gran ironia exposà la problemàtica de l’home actual per trobar la seva identitat Una altra peça dramàtica, August for the People 1961, és una paròdia del poder de la premsa Publicà també assaigs teatrals
Jacques Demy
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
En plena Nouvelle Vague assolí un gran renom amb Lola 1961 i amb dues comèdies musicals Les parapluies de Cherbourg 1963 i Les demoiselles de Rochefort 1966 Posteriorment realitzà The Model Shop 1968, The Piedpiper of Hamelin 1971, Lady Oscar 1979, Une chambre en ville 1982 i Parking 1985, entre d’altres El 1988 dirigí Trois places pour le 26 , el seu últim film
Michel-Richard Delalande
Música
Compositor francès.
Entrà al servei de Lluís XIV de França, a Versalles 1683, i Lluís XV el creà cavaller de Saint-Michel 1722 Fou autor de grans motets de vasta concepció polifònica Te Deum , 1684 De profundis , 1689 Exaltabo te, Domine , 1704, de ballets i d’un gran nombre de peces de concert per a la cort, agrupades amb el títol de Symphonies pour les soupers du roi
Léon Daudet
Periodisme
Literatura francesa
Periodista i escriptor francès.
Fill d’Alphonse Daudet Dotat d’una gran imaginació i d’esperit satíric, més crític que no pas novellista, fou sobretot un periodista acerb, fanàtic defensor de l’ideal nacionalista d’extrema dreta de Charles Maurras La seva obra literària fou mancada de claredat i d’ambicions desinteressades i centrada essencialment en la sàtira dels seus contemporanis Les Morticoles 1894, Les Kamchatka 1895, L’Avant Guerre 1913
sistema HLA
Biologia
Sistema d’antígens d’histocompatibilitat localitzats sobretot a la membrana dels leucòcits però també presents en pràcticament totes les cèl·lules de l’organisme.
Són determinats per més d’una cinquantena d’allels, ja reconeguts, situats sobretot en els loci A i B del sisè cromosoma El sistema HLA és el màxim causant del rebuig en les trasplantacions, atesa l’extrema improbabilitat de dues combinacions anigèniques D’altra banda, hom ha detectat una certa correlació entre alguns tipus del sistema HLA i certes malalties, de gran valor per a la diagnosi
Eduard Sala i Saurí
Literatura catalana
Sainetista i novel·lista.
Autor eminentment costumista, conreà el sainet bilingüe o en català El barbero afeita al burro , 1859 Don Gregori del Pernil, o sia L’arribada d’un mort i la fugida d’un viu , 1868 Manetes a la padrina , 1868 Tan gran i va a la font , 1877, i publicà romanços i diàlegs Deixà inèdita la novella en castellà El marqués de Montefrío , datada el 1860
Manuel Gibert
Literatura catalana
Poeta.
Domer de Garriguella i capellà del santuari del Corredor Dosrius La seva producció poètica, en gran part inèdita, versa sobre diversos episodis viscuts durant la guerra de Successió com el seu empresonament a Girona acusat d’austriacista, tractats generalment de manera humorística Els poemes es conserven dins els ms 13 i 213 BUB, 154 de la Casa de Cultura Lambert Mata Ripoll i 1 406 BC
Giorgio Baglivi
Metge italià.
Fou professor a la Sapienza de Roma i defensor de les teories iatromecàniques Féu estudis complexos sobre la doctrina de les fibres com a origen de les malalties Publicà De Praxi Medica 1696, de sentit gairebé hipocràtic, que ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina Fou un dels clínics més eminents del seu temps tingué una gran influència sobre els fisiòlegs que el seguiren