Resultats de la cerca
Es mostren 2438 resultats
concert
Música
Interpretació musical feta en presència d’un públic que ha estat convocat per a escoltar-la.
A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…
L’aprofitament dels recursos animals a l'alta muntanya
La cacera i la pesca De les activitats humanes relacionades amb la vida animal, la més important, a la muntanya, és, de molt, la ramaderia, que ha arribat fins i tot a modificar el paisatge a les muntanyes de les latituds temperades La caça, la pesca, l’apicultura itinerant que intenta aprofitar el retard en la floració de les plantes alpines mitjançant el trasllat temporal dels eixams a les zones més altes i altres activitats menors tenen una incidència molt secundària, encara que la caça fos en altres temps un factor important de la regressió de la fauna de muntanya L’activitat cinegètica…
ubanguià | ubanguiana
Etnologia
Nom donat d’una manera genèrica als habitants de les conques de l’Ubangui i els seus afluents, el M’Bomu, l’Uele i les altes valls del Bahr el Ghazāl, els quals parlen alguna de les llengües ubanguianes.
bèbrice
Història
Individu d’un poble celta establert durant la primera edat del ferro a Occitània, entre el Pirineu i les Cevenes, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria.
Segons Dió Cassi i Tzetzes, els bèbrices són els qui després foren anomenats narbonesos
fosa
Tecnologia
Producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l’1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.
Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt forn, és…
filtre

filtre elèctric. Esquemes i corbes de variació de l’atenuació (α’) en funció de la freqüència (ω) d’un filtre passa-baix (1), d’un filtre passa-alt (2) i d’un filtre passa-banda (3)
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit quadripolar emprat per a seleccionar senyals de freqüències diferents consistent en una línia artificial capaç de transmetre sense dificultat els senyals d’una banda de freqüències i d’atenuar els d’altres freqències.
La freqüència de tall marca el límit entre aquestes dues condicions Un filtre passa-baix transmet les freqüències inferiors a la de tall i bloca les superiors Un filtre passa-alt actua inversament a l’anterior Un filtre passa-banda transmet les freqüències compreses entre dos valors determinats i atura les inferiors i les superiors, a l’inrevés d’un filtre para-banda Un filtre allisador redueix les fluctuacions d’un corrent continu rebut d’un generador o d’un rectificador i proporciona una tensió constant de sortida per a l’alimentació d’un circuit o un aparell Hom pot agrupar diversos…
contaminació atmosfèrica

Contaminació atmosfèrica
© Comunitat Europea
Ecologia
Contaminació de l’aire.
És originada, principalment, als nuclis urbans i industrials, per l’abocament incontrolat de substàncies produïdes per les combustions dels processos químics i industrials Hom pot distingir la contaminació antròpica , causada directament per l’acció humana, de la contaminació per causes naturals Entre aquestes hom pot destacar l’acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expellits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l’escuma marina, d’elements radioactius naturals, etc Els principals contaminants atmosfèrics abocats per l’activitat industrial són…
escala dels vents de Beaufort
Meteorologia
Escala que permet d’estimar la velocitat d’un vent, una vegada observats els seus efectes.
En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort grau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície de la mar,…
Maella
Vista de Maella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…
Sistema Central
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica, format per un conjunt de serralades que constitueixen una espina dorsal que divideix en dues parts la Meseta castellana.
Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina