Resultats de la cerca

Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep…

Primitivament les reunions no tenien lloc en edificis propis a Barcelona, per exemple, el consell es reuní al convent dominicà de Santa Caterina des del 1249 fins al 1269, que es traslladà al de Sant Francesc Durant la baixa edat mitjana, però, a les poblacions més importants la creixent complexitat de la funció municipal feu necessària la construcció d’edificis destinats a la reunió dels consells municipals i a l’administració Segons que les poblacions siguin viles o ciutats, aquest edifici és anomenat casa de la vila o casa de la ciutat A l’Estat espanyol, després de la llei d’ajuntaments…

Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…

Doctor en ciències de la comunicació, és professor titular de comunicació científica a la Universitat Autònoma de Barcelona i imparteix cursos de doctorat i de postgrau sobre la societat de la informació, la comunicació del conflicte i comunicació política Dins de l’activitat professional, ha estat redactor en cap de “Mundo Diario”, subdirector del setmanari “Mundo”, director dels informatius diaris en català de TVE Catalunya Crònica i Miramar , redactor en cap d’“El Periódico de Catalunya” cultura i ciència, director del diari “Avui”, director de comunicació estratègica de Bassat Ogilvy…

Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró, d’ençà de la seva primera obra, Computer Love 1980, es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica, tema que tornà a aparèixer a Oh bit 1986, premi Ciutat d’Alcoi 1985, a Oi 1992, i a Navegants 1999, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2000 Els camaleons també paguen premi Salvador Reynaldos 1984 inicià una altra temàtica singular, centrada en el món oníric, com a Viatge a Califòrnia 1998, premi Josep Ametller 1997 La primera estrena professional arribà amb Estrips 1989, premi Joan Santamaria 1988, i Històries d’amor 1993…

Tingué com a precedent la Unió Internacional de Radiodifusió 1925-50 L’objectiu de la UER és respondre als aspectes tècnics i legals lligats a la radiodifusió i afavorir, a la vegada, l’intercanvi d’informació i de programes entre els seus membres Malgrat el seu nom, a l’inici no incorporava entre els 23 estats fundadors tots els d’Europa n’eren exclosos l’URSS i els seus satèllits i sí que hi figurava, en canvi, l’antiga Iugoslàvia, mentre que d’altres no pertanyents estrictament al continent hi eren admesos en el que la Unió Internacional de Telecomunicacions defineix com Àrea de…

El màxim òrgan de la fundació és el patronat constituït per membres del govern espanyol un dels quals, el ministre de cultura, en deté la presidència, i membres de la família Thyssen L’any 2002 la vicepresidència vitalícia passà a la vídua del fundador, Carmen Cervera, baronessa Thyssen-Bornemisza El 90% del fons es troba, des del 1992, al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, installat al palau de Villahermosa La resta, una vuitantena d’obres, es mostrà al monestir de Pedralbes de Barcelona del 1993 al 2004 Aquest any, en virtut d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació, les…

Fou creada el 1997 amb el nom d’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals ACPG amb la finalitat d’aplegar les publicacions periòdiques de difusió gratuïta de Catalunya i Andorra, escrites en qualsevol llengua, que incloguessin informació general o especialitzada, i que no tinguessin un contingut únicament comercial El 2008 hi incorporà també mitjans digitals d’informació periodística generalista, temàtica o territorial A mitjan 2015 hi eren associats més de 240 mitjans, aproximadament la meitat dels quals capçaleres de premsa gratuïta amb una tirada conjunta…

Fill i deixeble d’ Alexandre de Riquer i Inglada , s’especialitzà també en exlibris Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a Llotja, s’especialitzà en exlibris, formà part de l’Agrupació Ars —germen d’Els Evolucionistes— i fundà les revistes Mediterrània 1916 i La Marsellesa Residí a Mallorca 1919-20, on collaborà a Vanguardia Balear —des d’on combaté Anglada i Camarasa— i en altres publicacions Publicà Por tierra dorada 1920, La cançó del Sena 1924, illustrat per ell mateix, i la novella, autodenominada futurista, La nina del capell verd 1926 a la collecció “La Novella…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de…