Resultats de la cerca

Defensa que s’inicià en el planter del CP Vilanova Posteriorment jugà al CP Cubelles i al FC Barcelona júnior, i després retornà al club vilanoví, amb el primer equip del qual debutà la temporada 2000-01 i ascendí a l’OK Lliga la temporada 2001-02 Estigué sis temporades jugant al CP Vilanova, amb el qual arribà a una final de la Copa CERS 2006 La campanya 2006-07 fitxà pel CP Tenerife, però una anomalia cardíaca l’obligà a deixar l’esport Fou internacional juvenil amb la selecció espanyola Amb la selecció de Catalunya guanyà el Mundial B de Macau l’any 2004

Fou conegut popularment com Busi Després de passar pel Barcelona Atlètic 1985-91, pujà al primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1999 Formà part del Dream Team Fitxà per la UE Lleida i es retirà el 2002 Aconseguí una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1997, cinc Lligues 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Després dugué a terme tasques d’entrenament de porters a les seccions inferiors del FC Barcelona, i en la temporada 2010-11 del primer equip És pare del jugador Sergio Busquets

Ingressà al Collegi Regional d’Àrbitres de la Federació Catalana de Basquetbol el 1957 Dirigí partits durant 25 anys fins a la seva retirada, la temporada 1981-82 La major part de la seva trajectòria es desenvolupà en la màxima categoria del bàsquet espanyol L’any 1965 obtingué la internacionalitat i dirigí més de 120 partits Fou membre de la junta del Collegi Regional diversos anys, i delegat del collectiu arbitral de primera divisió Després de retirar-se exercí tasques directives en la secció de bàsquet del FC Barcelona Al juny del 1991 fou designat membre de la Comissió…

S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 1962, 1964 i competí en diversos torneigs internacionals Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal 53,5 s el 1964

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987

Formà part de l’Arrahona de Sabadell, el RCD Espanyol de Barcelona, el CP Vilanova, el CE Noia, el FC Barcelona, el CP Tordera, el CP Vic i el CE Molins de Rei, on es retirà amb 41 anys Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1973, 1974, 1978, 1979, 1980, cinc Lligues 1973, 1977-80 i quatre Copes del Rei 1972, 1975, 1978, 1979 amb l’Arrahona, una Copa amb l’Espanyol, dues Copes i un Campionat de Catalunya i amb el Vilanova, una Copa i un Campionat de Catalunya És germà del també jugador i entrenador d’hoquei patins  Jeroni Brasal Vera

Fou la gran impulsora del futbol femení a Catalunya L’any 1970 publicà un anunci en un diari per aglutinar noies per a jugar a futbol En resposta a aquest anunci, jugadores com Núria Llansà, María Carmen Nieto, Lolita Ortiz, Núria Gómez, Vicenta Pubill i ella mateixa constituïren l’equip femení del FC Barcelona Debutà el 25 de desembre de 1970 amb un partit benèfic contra la UE Centelles, al Camp Nou La temporada 1971-72 disputà el primer Campionat de Catalunya Es casà amb Pau Garcia Castany , jugador del Barcelona i del Saragossa La seva filla Anna jugà de portera a l’Espanyol…

El mitjà dels tres germans Càceres fitxà pel FC Barcelona l’any 1987, amb el primer equip del qual debutà la temporada 1989-90 Les dues següents jugà cedit al CP Dominicos i la 1992-93 tornà al Barça, en el qual estigué fins la campanya 1995-96 i guanyà una Lliga 1996, una Copa del Rei 1994, dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i una Copa de les Nacions 1995 Després jugà una temporada a l’Alcobendas 1996-97, tres al CP Vilafranca 1997-2000 i cinc al Llista Blava 2000-05, en el qual es retirà També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de…

Habitualment en la posició d’ala, amb el FC Barcelona destacà la temporada 1988-89, any que guanyà la Copa d’Espanya i fou nomenat jugador revelació L’any següent s’adjudicà la Recopa d’Europa Formà part del Barça fins el 1993 Posteriorment jugà al Pinturas Lepanto de Saragossa, amb el qual guanyà una Supercopa d’Espanya 1994, una Lliga de divisió d’honor 1995 i fou subcampió d’Europa 1996 Abandonà el club la temporada 1995-96 i jugà una temporada al Maspalomas FS, i més endavant fitxà per l’AD Sala 10 de Saragossa, on es retirà la temporada 2002-03 Fou internacional amb la…