Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
La revolució electrònica
La importància actual de l’electrònica Si haguéssim d’indicar la disciplina tecnològica i el sector industrial corresponent que més han caracteritzat el segle XX i que més han canviat els nostres hàbits i la nostra manera de vida, no hi ha dubte que la tria recauria sobre l’electrònica Bona part dels aparells i dels instruments que fem servir quotidianament per a comunicar-nos, per a rebre, emmagatzemar i elaborar informacions, o per a gaudir del nostre temps lliure, són “criatures” de l’electrònica La ràdio, que engeguem per tal de sintonitzar l’emissora que emet la nostra música preferida o…
pita esponja
Indústria tèxtil
Indumentària
Teixit d’ordit i trama de fil de seda d’un cap i sense torsió amb lligat de tafetà, molt brillant, tenyit en peça, que era usat per a roba interior i avui és emprat per a ésser estampat.
cosir
Passar un fil, cordill, etc, generalment mitjançant una agulla, a través d’un teixit o d’un altre material semblant per ajuntar-ne dos trossos, per tapar-hi un forat, per atacar-lo, per fer-hi un adorn, etc.
contraplegador
Indústria tèxtil
En la màquina de filar selfactina, mecanisme combinat amb el plegador que consisteix en una barreta o un filferro de tota la llargada de la màquina que, mentre actua el plegador, tiba el fil i n’augmenta la llargada.
cor
Indústria tèxtil
Excèntric de forma de cor, calculat i delineat geomètricament, que transforma un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines tèxtils per a comunicar moviment al mecanisme de plegatge del fil.
teranyina
Teranyina
© Xevi Varela
Anatomia animal
Aracnologia
Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda, produït per les fileres de les glàndules sericígenes i que serveix de parany per a caçar les preses de les quals es nodreixen i d’habitacle, de vehicle, etc.
Cada espècie en fabrica una de diferent N'hi ha que només són una sèrie de fils de fibroïna que irradien de l’amagatall de l’animal d’altres construeixen masses irregulars com la de l’aranya domèstica, i d’altres fabriquen, instintivament, estructures geomètriques com la de l’argiope i la de l’epeira En la majoria d’espècies només fan teranyines les femelles
cavaller
Física
Petit fil metàl·lic, en forma de V o U i que pot tenir diversos pesos, que és col·locat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat.
També és anomenat reiter
carrell
Indústria tèxtil
Peça de fusta tornejada, amb una ànima de ferro que la subjecta a una creu de fusta moguda per la roda de corder, que té cinc forats, per on passen els caps del fil o corda que hom torç.
En cada roda de corder hi ha de quatre a sis carrells
el Pont de Vilomara i Rocafort
el Pont de Vilomara, cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada del congost de Vilomara.
Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu—…
telegrafia
Telecomunicacions
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància de missatges en forma de senyals codificats, especialment els que són constituïts per impulsos elèctrics propagats per mitjà de fils conductors o bé per ones hertzianes; en aquest darrer cas és anomenada telegrafia sense fils o radiotelegrafia.
Deixant de banda diversos sistemes primitius, la invenció de la telegrafia elèctrica moderna és deguda als anglesos William F Cooke 1806-79 i Ch Wheatstone, d’una banda, i al nord-americà SFB Morse, de l’altra, els quals, separadament, treballaren i posaren a punt cap al 1837 sengles aparells per a la transmissió de senyals elèctrics els primers convertien aquests senyals en lletres, mentre que el segon introduí un codi alfabètic alfabet Morse en el qual cada lletra era determinada per un grup de senyals curts i llargs, anomenats punts i ratlles El telègraf Morse, presentat als…