Resultats de la cerca

Neix a l’altiplà de Toluca, a l’estat de Mèxic, penetra a l’estat de Guanajuato i desguassa al llac Chapala, on té la seva prolongació en el riu Grande de Santiago Els afluents principals són Laja, Iranuato i Turbio És utilitzat per al regadiu i la producció d’energia hidroelèctrica preses de Tepuxtepec i Solís

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà sobretot en classe dragó Guanyà la Copa Acacia i el 1r Campionat d’Espanya de Dragons 1960, el Trofeu Baudilio Danés 1961, i la Copa Diputació 1964 Competí en classe dragó durant els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb Joan Mirangels i el seu germà Santiago

Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà, agafà una gran importància des de l’època romànica Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostella Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada

Dedicat a la modalitat mar-costa, aconseguí diverses medalles als Campionats d’Espanya de clubs Alguns dels seus membres obtingueren la categoria d’alta competició de la federació espanyola i participaren en Campionats del Món Han destacat Jaume Riambau, Ferran Guirro, Óscar Álvarez, Santiago Caralt, Josep Antoni Menguiano, Josep Parada, Josep Miquel Castillo i Josep Díaz

Fou catedràtic d’economia i de finances a la Universitat de Santiago de Compostella Impulsà el moviment regionalista gallec i mantingué relacions amb Catalunya, on fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1893 És autor d' El Regionalismo 1889, Deos Patresque galaicos 1892 i La crisis económica en la época presente y la descentralización regional 1892

Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà

Debutà a València 1865, i més tard actuà a Madrid i a Barcelona 1888-90, on assolí molt de renom El 1902 publicà Mis memorias Cuarenta años de cómico El seu net Antonio Vico Santiago de Xile 1903 — Madrid 1972, també actor, formà companyia 1932 amb Carme Carbonell i Nonell, amb la qual es casà el 1933

És autor de la reconstrucció del cimbori de la catedral de Burgos, que havia construït Simón de Colonia i s’havia esfondrat A l’estil de l’obra precedent, afegí elements decoratius renaixentistes i mudèjars En aquesta mateixa catedral construí la volta de la capella de La Presentación i les capelles de Santiago i San Jerónimo

Ordenat el 1836, ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió Bisbe de Conca 1858, prengué part en el concili I del Vaticà 1870, on defensà la infallibilitat pontifícia El 1874 fou promogut arquebisbe de Santiago de Compostella, on impulsà la restauració de la basílica Cardenal 1877, fou arquebisbe de Toledo

Fill d’Eugeni d’Ors, estudià a Madrid i a Roma Catedràtic de dret romà a la Universitat de Granada el 1943, passà a la de Santiago 1944 i a la de Navarra 1961 Publicà diversos treballs, entre altres Presupuestos críticos para el estudio del derecho romano 1943, Epigrafía jurídica de la España romana 1953, Derecho privado romano 1968