Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
Ferlo
Divisió administrativa
Regió interior del Senegal.
És una vasta plana quasi desèrtica, a causa de la manca d’aigües superficials, coberta per una vegetació de matolls espinosos La població, escassa menys de 2 h/km 2 , es dedica a la pastura i a alguns conreus de mill
Selva de Bohèmia
Massís
Sistema muntanyós situat entre Baviera i Bohèmia i que constitueix un dels quatre massissos que voregen el quadrilàter de Bohèmia.
D’uns 250 km de longitud i amb una altitud màxima de 1457 m a l’Arber, i coberta per un dels boscs més espessos d’Europa, és la partió d’aigües entre les conques del Danubi i de l’Elba
riu de les Agols
Riu
Riu d’Andorra, a la parròquia d’Encamp, que, reunit amb el riu d’Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.
Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters Neix al peu del pic de les Agols , al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella
àmia
Ictiologia
Peix d’aigua dolça de l’ordre dels amiïformes, d’uns 60 cm de llargada, considerat de transició entre els peixos cartilaginosos i els ossis.
S'alimenta sobretot de peixos i amfibis i pot sobreviure un temps en el fang fora de l’aigua, respirant amb la bufeta natatòria És considerat un fòssil vivent, i és propi de les aigües tranquilles d’Amèrica del Nord
hidrolacòlit
Geomorfologia
Hidrografia
Turó d’origen periglacial d’alguns metres o algunes desenes de metres d’alçada i de forma circular.
La seva formació és deguda a la presència d’aigües subterrànies, de dèbil cabal, que, en contacte amb un sòl superficial glaçat, es gelen i formen una cúpula de glaç, que provoca l’aixecament d’una capa de terreny superficial
heliozous
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes amb el cos cel·lular dividit en un ectoplasma molt vacuolitzat i un endoplasma amb un nucli o més d’un.
Tenen axopodis disposats radialment al voltant del cos i proveïts sovint d’un exoesquelet silícic Habiten a les aigües dolces, bé que n'hi ha de marins Presenten una reproducció alternant, sexual o asexual, i es nodreixen d’altres protozous
caulobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals; de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió, tenen un peduncle més o menys llarg, d’origen molt divers segons els gèneres, amb el qual es fixen a un substrat submergit; són gramnegatius.
Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella
escorpí d’aigua
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels hemípters, de la família dels nèpids, amb el cos aixafat, el cap petit i les potes anteriors molt desenvolupades i especialitzades en la captura de preses.
L’abdomen acaba en un tub de missió respiratòria Habiten en les aigües dolces i tranquilles, riques en vegetació És un gènere cosmopolita, i l’espècie N cinerea , d’uns 1,5-2 cm de longitud, és comuna als Països Catalans
Ramon Margineda i Duran
Arqueologia
Arqueòleg i industrial.
Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural Aplegà una important collecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar Roses
Jaume Arnaudies
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Realitzà a Barcelona el primitiu obelisc dedicat a Santa Eulàlia 1673, a la plaça del Pedró, així com una conducció urbana d’aigües 1688 La seva obra principal és l’església de Sant Sever, obra de barroquisme sobri, planejada el 1698
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina