Resultats de la cerca

Més conegut com Željko Obradovic, després de dirigir el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí el seu primer títol de campió d’Europa, s’incorporà al Joventut de Badalona la temporada 1993-94 i, en la seva primera i única temporada al capdavant de l’equip, assolí la primera Eurolliga de la història verd-i-negra Posteriorment, dirigí la selecció de Iugoslàvia que fou subcampiona olímpica 1996 i campiona mundial 1998 i d’Europa 1997

Especialitzada en crol i papallona formada al Club Natació Vilafranca, en finalitzar la temporada 1996-97 passà al Club Natació Montjuïc de Barcelona Fou tres vegades campiona absoluta de Catalunya dos cops de 50 m papallona 1996, 1999 i un cop de 100 m lliure 1999 En l’àmbit estatal assolí dos cops el subcampionat júnior en 100 m papallona 1996, 1997 i tres medalles de bronze en 50 m papallona als Campionats absoluts d’hivern 1997, 1998, 1999

Més conegut com Ponchi , s’inicià al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona En categoria juvenil fou campió de Catalunya 1995 i d’Espanya 1997 i assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el primer equip 1996 també fou campió de Catalunya júnior 1996, 1997 Com a sènior, jugà cinc temporades a la màxima categoria com a lliure i guanyà tres Lligues Catalanes Es retirà al final de la temporada 2000-01

El seu fundador, Gapala, assolí el poder en un període d’anarquia, i el seu fill i successor, Darmapāla ~770-810, expandí el regne i controlà Kanauj un quant temps Els monarques Devāpāla sIX i Rāmapāla s XII foren els més importants de la família, sota la qual el país abraçà el budisme Les dinasties veïnes dels Sena i Gāhadavāla eclipsaren els Pāla i en reduïren el regne als territoris al S de Bihar, on s’extingiren

Llicenciat en dret, es dedicà a escriure i aviat es destacà com a autor de llibrets per a Rossini Il turco in Italia , 1814, d’una gran originalitat, puix que fa Construir l’acció a un personatge, per bé que assolí la màxima fama associat a Bellini Il Pirata , 1827 La sonnambula , 1831 Norma , 1831 i Donizetti L’elisir d’amore , 1830 Lucrezia Borgia , 1833 en aquestes obres mostra una influència classicitzant Com a periodista, polemitzà contra el Romanticisme

Format amb Josep Aixa a Sant Carles i, pensionat, a l’escola de San Fernando de Madrid 1915, on fou deixeble de Josep Capuz Adscrit al classicisme, assolí amb Albada una precoç primera medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1920 El 1932 esdevingué professor de l’escola de San Fernando de Madrid Al Museu de Belles Arts de València hi ha, entre altres obres seves, el Somni, que aconseguí segona medalla a Madrid el 1915

Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància  1883, i li publicà el volum Glosades 1907

Es formà a Pesaro, Roma i Nàpols amb Paisiello, i debutà com a operista amb I Solitari di Scozia 1815 Aviat mostrà elements romàntics, i assolí èxits a tot Europa, especialment amb La pastorella feudataria 1824 a Barcelona el 1826 i amb Giulietta e Romeo 1825, el darrer acte de la qual sovint substituí el de l’òpera de Bellini del mateix tema fins avançat el s XIX També deixà ballets, cançons i un mètode de cant

Funcionari colonial, el 1810 s’uní als independentistes Fou un dels més fidels lloctinents de Bolívar, i el 1827 dirigí la repressió contra els autors del complot contra Bolívar La qüestió monàrquica l’enfrontà, però, a aquest, i després de la separació de Veneçuela i de la destitució del president Pedro Mosquera assolí el poder 1830 Militar autoritari, menà una política confusa, i finalment dimití, però encara fou ministre de guerra i marina 1837-39 i 1842-45

El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901